La hipocresia de l'amistat a Facebook

Com si d'una sèrie sobre la hipocresia es tractés, avui hi torno arran d'una intervenció a Facebook que m'ha desconcertat, primer, però que m'ha fet veure, després, que es tracta d'una errònia manera d'entendre o confondre l'amistat.

Hem sentit classificar les persones en amics, coneguts i saludats. En el cas de Facebook no sé si ho encaixaríem en aquesta classificació o bé caldria afegir una quarta variant. Si et fixes en el llistat d'"amics" d'un usuari de Facebook t'entra el dubte de si es tracta realment d'amics, coneguts o simplement saludats.

Sóc usuari de Facebook, encara que, si us haig de dir la veritat, pràcticament em limito a penjar-hi el meu post diari. Això fa que desconegui força què hi diuen els relativament pocs amics que hi tinc. L'excepció són els meus fills que tampoc puc encaixar en l'àmbit dels amics. Són molt més que això.

Reconec que a la llista d'amics hi tinc persones que amb prou feines conec. A poca gent he demanat ser-ne amic, però em costa dir que no quan m'ho han demanat. Quina importància li dono? doncs no cap cosa, però penso que si vols ser amic d'una persona, a Facebook, t'ha d'interessar el que escriu i diu. Si no és això, es converteix en una pèrdua de temps, o, com em passa a mi, deixo de llegir tot el que hi pengen.

Per què parlo de la hipocresia de l'amistat a Facebook? doncs senzillament perquè no té cap altra explicació quan un "amic" felicita per l'aniversari al seu "amic", i no sap que aquest fa més de dos anys que ens va deixar, després d'una llarga malaltia.