Tenim el govern entretingut entre trames corruptes i presentació de recursos al Constitucional. A més, hi ha qui diu que s'estan defensant d'uns atacs molt ben calculats, per part de la fracció més conservadora i fatxa del propi partit. Algú apunta els noms d'Esperanza Aguirre i del mateix Aznar.
Els catalans som un clar objectiu de tots els atacs haguts i per haver. El ministre Wert té molt clar que es tracta de legislar contra Catalunya, més que canviar el fons de les lleis vigents. Encara que els costos siguin prohibitius en èpoques de retallades.
El següent pas és portar al Tribunal Constitucional la declaració sobiranista del Parlament català. Una declaració que en un primer moment deien que no tenia valor jurídic. Ara tot són presses per deixar sense efecte un primer pas cap a la declaració de la independència.
Convindrà que el govern català mesuri molt bé les seves passes, i tot i així es fa difícil poder avançar sense diàleg o xoc de trens. Hem de reconèixer que la situació del nostre president no és gens fàcil ni còmode. No sé si en algun moment ha desitjat tornar enrere, com si res de tot el que passa hagués existit, però el que és evident és que ara per ara ho té cru. Ningú li perdonaria que afluixés, encara que ho pugui desitjar internament.
La pregunta que plantejo és amb quin govern Catalunya tindria més possibilitats d'èxit, amb el seu somni sobiranista? Amb el govern Rajoy o amb l'hipotètic retorn del president Aznar? És a dir, hi sortiria guanyant o perdent amb un govern més intolerant i tics preconstitucionals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada