Són tantes les notícies pessimistes que ens arriben de totes bandes que resulta molt difícil poder escriure alguna cosa en clau positiva. Tens la impressió que gaudeixes escrivint desastres, quan el que intentes és parlar de l'actualitat. Segur que podríem parlar de la trobada del proper diumenge a Badalona, on 3.000 nens i nenes estrenaran una nova Cantata del gran compositor i director d'orquestra català Ros Marbà (encara recordo el Tirant lo Blanc), i text de l'escriptor Ramon Solsona, "Set dies que van canviar el món". Per a les persones que hem passat d'una manera o altra pel món del cant coral, i concretament l'infantil, el concert de diumenge és una font d'optimisme i alegria que ens pot ajudar força en les circumstàncies que estem vivint.
Avui tots estem pendents de la decisió que pugui prendre el president Rajoy sobre Bankia. No és només una notícia econòmica, sinó també política. Ningú no ens pot negar els interessos amagats de la classe política madrilenya, del PP, al darrere de Caja Madrid, primer i Bankia actualment. Té molta raó el president Mas quan especula amb què ens dirien als catalans si en lloc de Bankia estiguéssim parlant de La Caixa.
I a la meva vila, a la xarxa social, hi ha qui passa l'estona discutint-se a veure qui és més independentista. I el diputat Laporta, a Barcelona, que està convençut que només ell pot solucionar els problemes del Barça, també proposa un front independentista, deixant de banda als seus "ex" del SI.
Davant d'aquesta situació podeu comprendre que no estic gens tranquil amb "les amenaces" del president Mas, que no fan gens de por a Madrid, i més aviat provoquen antipatia i revenja. És allò del gos que borda molt, però no mossega.
Els catalans ho fem molt. Ensenyem les dents, però provoquem pena i rebuig, sense aconseguir res a canvi. Si el president vol anar seriosament a defensar amb totes les seves forces el pacte fiscal, cal que tingui clar que les altres forces catalanes li faran costat, i que no es tirarà enrere fins aconseguir-ho, passi el que passi, peti el que peti. Si tot plegat només és un muntatge, millor que plegui i que faci la viu viu esperant millors temps. Entretant, nosaltres els catalans continuarem pagant els plats trencats, i veurem com l'AVE arriba a Extremadura, perquè un impresentable president autonòmic (votat per IU), pugui anar fins a Madrid còmodament, encara que no surtin els números. Continua el "café para todos", de la manera més patètica i preocupant. El nivell dels nostres polítics és vergonyós, i els seus interessos, denunciables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada