Quan fou mort el combregaren. Només se'n recorda de Santa Bàrbara quan trona. I en podríem trobar d'altres. La qüestió és que vivim inconscients i quan se'ns presenten els problemes... cames ajudeu-me.
Parlem molt del teixit associatiu, però no tots ho interpretem de la mateixa manera. Els polítics se'l posen molt a la boca, en canten meravelles i diuen que és tan important, i que s'ha de comptar amb totes les entitats, acompanyar-les i ajudar-les... en temps de bonança, varen aparèixer les subvencions, fins arribar al punt que moltes associacions només viuen de les subvencions.
No podem confondre els rols i saber de què estem parlant quan tractem les entitats sense ànim de lucre. El voluntarisme és important i lloable, però hem de fer servir el cervell. Una mica com en el món de les ONG. Es pressuposa que tothom hi va de bona fe, però no n'hi ha prou. Si no s'està alerta, els estalvis es mengen les estovalles. L'estructura esgota totes les aportacions. Costa més el farciment que el gall.
No sé si us hi heu fixat, però aquests dies en què el govern retalla serveis, les entitats (les viciades, vull dir les que s'han acostumat a viure de les subvencions), fan escarafalls si se'ls insinua que també els hi retallaran la subvenció. Perquè allò que fan és imprescindible. Esclar que és important allò que fan, però en èpoques de retallades, tothom passa per caixa, i no poden ser una excepció.
Però no podem posar totes les entitats en el mateix sac. A casa nostra tenim dos exemples, que no són els únics, que tenen un historial que els avala, i que en èpoques magres multipliquen esforços. Penso amb Càritas i Creu Roja. La seva tasca és envejable i, si fóssim justos, acceptaríem que sense elles la cohesió social quedaria tocada de mort. La tasca que fan els seus voluntaris no sempre es visualitza, i aquest és un dels problemes actuals. Hi ha moltes persones que treballen desinteressadament per millorar la situació dels més desvalguts, però a primera pàgina dels diaris només surt la Esperanza Aguirre i les seves casposes declaracions que només pretenen amagar el sac de mentides que se li ha descobert.
Des d'aquí el meu homenatge a les dues entitats i a aquelles que estan al servei de les persones, substituint l'administració, que es troba en fallida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada