Processons de multituds i esglésies buides

Sí, algú podria pensar que la gent ha recuperat la fe, que hi ha un retorn a la pràctica religiosa, si ens fixem en l'expectació que provoquen les processons de Setmana Santa a casa nostra. Podríem creure que hi ha un punt d'inflexió, res a veure amb el punt de la vicepresidenta, que ens porta a un augment de la fe i de la presència de Déu a la nostra vida.

Hi haurà qui defensarà que això és el que està passant, però sentint-ho molt li haig de dir que es tracta d'un oasi dins del desert de la laïcitat més generalitzada. Esclar que tot depèn de què entenem per fe, però el que s'hi pot veure bàsicament és teatralitat, ànsia de protagonisme, devoció a les imatges i... populisme. Populisme d'uns polítics que en una època concreta de l'any es tornen els més místics del món, com si es trobessin en campanya electoral. Polítics que només trepitjaran l'església quan considerin que és bo per al partit polític ser vistos i, a ser possible, combregant.

Tothom és lliure de practicar la seva religiositat, "la seva fe", de la manera que consideri més correcta, i jo no tinc cap dret a criticar-ho, però em rebenta quan es juga amb la innocència de la gent, i em sap greu quan es confonen els símbols i les formes amb el contingut.

Les esglésies plenes no serien sinònim de res, però el cas és que les esglésies estan buides, amb una mitjana d'edat per sobre els seixanta. Els joves són al carrer veient com unes persones disfressades passegen la imatge del Sant Crist, o de la Mare de Déu dels Dolors, de l'Esperança. Uns i altres, però s'obliden que a la cantonada de casa hi ha una família que no té cap ingrés, perquè han perdut la feina, i tenen hipotecat el pis.

L'Església no ho ha fet bé. Ha perdut el seu atractiu i el seu missatge es troba desfasat i sense interès. Ni les persones més humils, que es creien que serien els primers al regne de Déu, no han pogut aguantar la davallada, i s'han allunyat de les esglésies. No podem valorar res pel que veuen els nostres ulls, però com a comunitat, la catòlica passa per uns moments molt baixos, malgrat les processons.