Ahir comentàvem que semblava que Mas estava a punt de plantar Rajoy, i una mostra era la presentació d'una esmena a la totalitat als pressupostos estatals. El Partit Popular té majoria absoluta i per tant no perilla la seva aprovació, però en tot cas comentàvem que li interessava no ser l'únic partit a votar-hi a favor.
Duran és la persona que ha d'argumentar la posició de CIU, encara que a alguns els desperta cert neguit, perquè davant de les insinuacions independentistes de polítics de Convergència, Duran ho ha dit molt clarament que no és la seva opció. Fins i tot a dins del seu partit, Unió Democràtica, li ha sorgit un corrent contrari, encapçalat per l'alcalde de Vic, que s'ha declarat independentista, animant els alcaldes del país.
Aquest posicionament, potser personal, no ha de ser excusa per defensar els interessos de Catalunya, sabent de quines armes disposem, que no són gaires, però convindria anar junts. I és per això que no em va agradar la resposta i reacció de Duran a les paraules de Joaquim Nadal, una persona que se li ha de reconèixer la seva educació i control de les paraules, que no es mereixia una actitud prepotent de qui va guanyar les eleccions a Catalunya, però que no ho justifica.
El moment que vivim és d'una intensitat molt superior a la que estàvem acostumats. La idea d'independitzar-nos ja no sembla tan utòpica, i fins i tot els polítics espanyols no ho veuen tan impossible. Una prova seria les ganes que el PP té de compensar d'alguna manera el tracte negatiu que rebem, buscant també fórmules alternatives a un concert econòmic, que saben que mai podran acceptar.
Els que ens ho mirem amb actitud apartidista, ens agradaria que els egos desapareguessin i els interessos dels catalans es situessin a primera fila de les reivindicacions, sense buscar protagonismes ni pensar en les eleccions, encara que faltin tres anys. Entenc, però que el president Mas es plantegi la possibilitat de convocar eleccions anticipades, i no entenc la reacció dels partits de l'oposició. Si el partit en el govern no se sent còmode amb l'equilibri de forces i té dificultats per pactar, és comprensible que busqui alguna solució, encara que consisteixi en convocar noves eleccions. Seria desitjable que això no passés, però aquí, al meu entendre, l'oposició hi té molt a dir i molt a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada