Avui era dia de manifestacions. Els sindicats majoritaris, acompanyats dels partits polítics de l'oposició (a Catalunya el PP no és oposició), han convocat la ciutadania a manifestar-se en contra de les retallades (en contra de les decisions preses per CIU i PP) i en contra de la reforma laboral. Els sindicats consideren que la reforma laboral que es discutirà al Congrés de diputats, on el PP té majoria absoluta, desprotegeix els treballadors, els fa perdre molts dels drets aconseguits al llarg del temps, i permet les empreses que els puguin acomiadar més fàcilment.
Penso que, primer de tot, cadascú de nosaltres hauria d'analitzar quin ha estat el nostre paper, la nostra contribució a la crisi actual, i ens adonaríem que no podem tenir la consciència tan tranquil·la, i els sindicats tampoc. Perquè la nostra anàlisi parteix d'una situació crítica que obliga a fer esforços a totes bandes, i admetre que en èpoques felices ens hem deixat anar, ens hem abandonat i ara ho hem de pagar.
També és cert que els governs de torn tampoc no han actuat com calia i per això som on som, i accepto que el govern està obligat a resoldre la situació actuant a totes bandes, i això no dóna la impressió que s'estigui fent. No pot ser que siguin sempre els mateixos els que paguin pels plats trencats. És molt fàcil atacar les nòmines i oblidar-se de les rendes.
El conseller Mas-Colell calculava els diners que s'estalviaria rebaixant un 3% el sou dels funcionaris, i d'aquesta manera quadrar el pressupost, però no ens explicava res dels milions d'euros que es perdran deixant d'aplicar la taxa sobre les receptes dels medicaments, una mesura forçada pel pacte amb el PP. Això vol dir que la decisió presa per CIU+PP perjudica els funcionaris, ja que els diners que es deixen d'ingressar per no aplicar la taxa dels medicaments, els treu del seu sou.
Amb això vull dir que hi ha motius per protestar i queixar-se, però cal ser molt curosos i explicar-ho bé. Hem de dir a la gent que no podem tenir els guanys d'abans, i que hi ha gent que ha quedat sense feina (més de cinc milions de persones a Espanya). Però sí que hem d'exigir que ningú no es quedi al marge de les reformes, i el govern hi té molta feina a fer. S'ha de gravar les rendes altes i minimitzar el frau recaptatori. No és bo que hi hagi tan frau fiscal i que els únics que queden controlats siguin les rendes mitges i baixes.
Si cal flexibilitzar l'acomiadament, flexibilitzem-lo, però prenguem molta atenció que no sigui l'escapatòria fàcil per desentendre's del negoci i enviar més persones a l'atur. Pensem que quanta més gent hi hagi a l'atur, el consum serà menor i els beneficis industrials també. El peix que es mossega la cua ens pot portar a una recessió impossible de superar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada