Em sap greu per molts amics i ferms socialistes catalans, que han treballat i treballen per defensar un model de país amb atenció especial a les classes menys afavorides, i una societat del benestar que dignifiqui les persones i no les discrimini pel seu nivell de renda, ideologia, sexe o cultura. Unes persones que en aquests moments viuen una situació de reflexió i canvi, després d'uns fracassos electorals que s'han succeït durant els dos darrers anys.
Fa poques setmanes el PSC va escollir les persones encarregades de recuperar el lloc que li correspon com a força política majoritària d'esquerres. Tot i els meus dubtes sobre la bondat dels resultats obtinguts en el seu congrés, no em pensava que la candidata Chacón fos capaç de ridiculitzar el PSC com ho està fent aquests dies, com a estratègia per aconseguir liderar el PSOE.
Sigui quin sigui el resultat del congrés estatal del PSOE. Sigui qui sigui el candidat o candidata a liderar el partit espanyol, el PSC ha perdut qualsevol possibilitat d'aconseguir posar en pràctica tot el discurs presentat per la candidatura guanyadora al seu congrés, a la que s'hi varen afegir els seus adversaris, d'un perfil molt més nacionalista i reivindicatiu.
No és estrany, doncs, que representants del PSC més nacionalista, rebutgin el discurs de Chacón, i es considerin traïts per la seva representant a Madrid. Per alguns, Chacón no els representa, sinó que tan sols defensa la seva posició personal que es troba radicalment allunyada de qualsevol sentiment de país. La candidata pertany al PSC per accident, i només està interessada en el PSOE, del qual en vol ser la primera figura.
Aquesta aparentment incompatibilitat es veu agreujada per la manera de ser, de pensar i obrar de la candidata, que ja va quedar palès en el moment de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català. Si ja d'entrada podia semblar impossible de compatibilitzar, la senyora Chacón ho ha evidenciat perfectament, i només cal agrair-li la seva sinceritat i transparència, i en tot cas ho lamentem aquells que encara creiem possible un socialisme ferm en defensa de la singularitat del nostre país, sense enfrontaments amb la resta de les nacionalitats espanyoles, però d'acord amb els nostres drets d'autodeterminació i govern autònom.
El PSC ha perdut una oportunitat que espero no sigui la darrera, i animo a qui tingui l'oportunitat de corregir els errors comesos, per aconseguir el millor per a un país que es troba en hores baixes, però que té la voluntat de superar tots els obstacles per tornar a ser allò que mai havia d'haver perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada