Per què la crisi o la corrupció no afecten la dreta?

A la columna d'Antoni Puigverd d'avui, a La Vanguardia, l'autor esmenta diferents explicacions del per què ni la crisi ni la corrupció passarà factura a les autonomies del PP, i en canvi sí que ho farà on governa el PSOE. Una de les raons que comenta, m'ha cridat l'atenció, i crec que és bo reflexionar-hi una mica. Segons Puigverd "la socialdemocràcia ha donat confort a les classes populars, però no ha exigit res. El ciutadà s'ha acostumat a rebre, però no ha tornat res a la societat. En no exigir-li coresponsabilitat, la socialdemocràcia ha malcriat el ciutadà com malcria els fills el pare que no diu mai no".
Sigui o no cert el plantejament que fa, hi estiguem o no d'acord, no hi ha dubte que cada vegada estem afavorint més un comportament individualista, amb poc sentit social. Si deixem de banda les persones amb un nivell de renda elevat i les que tenen uns ingressos mínims, ens trobem en un escalat social que té per objectiu primer l'enriquiment individual, al marge del seu paper a la societat on viu. Hem fet creïble els drets humans, i ens oblidem dels deures.
Probablement els moviments sorgits per conscienciar les persones dels drets negats per estats repressius i dictatorials, s'han oblidat de ressaltar la necessitat de créixer com a societat. Potser ha estat la trampa que els estats han utilitzat per dividir i crear enveges i competències entre la població i, en certa manera, minvar la seva força.
Feta la crítica a la socialdemocràcia, m'agradaria poder justificar per què a la dreta se li perdona tot. Si la dreta només beneficiés les grans rendes, no seria majoritària i per tant no guanyaria les eleccions. Per què la dreta ho té més fàcil i se li perdona tot? És més convincent?
Jo sempre deia que la dreta juga a casa i l'esquerra s'hi ha de fer més perquè tot li va més en contra. La meva idea era que la dreta defensava el progrés individual i l'esquerra es dedicava a predicar el bé comú. La dreta afavoria l'interès personal, i l'esquerra et predicava que calia sacrificar-se per als altres, perquè ningú quedés despenjat. Hi hauré de donar més voltes per veure on em porta la reflexió.