Quan anava a escriure el post d'avui m'ha arribat la notícia de la mort d'en Martí Amagat. És una notícia molt trista que m'ha deixat glaçat perquè no me l'esperava. En Martí era un amic de qui aprenies cada vegada que parlaves amb ell, l'escoltaves atent perquè no et volies perdre res del que deia.
La darrera vegada que vaig estar amb ell va ser a primers d'any, quan vàrem anar a Banyoles i vam compartir un dinar. Havíem quedat que el recolliríem al peu de la Biblioteca, on hi anava cada matí. D'un tros lluny el vaig veure, amb bastó, la qual cosa em va cridar l'atenció, però no el vaig trobar més gran, sinó que em va semblar que es trobava molt bé. Ens va costar trobar un lloc per anar a dinar. La majoria de llocs tenien tancat, o bé per festa setmanal o vacances d'hivern. Fins i tot ens vàrem acostar a Besalú, però també estava tancat. Al final vàrem dinar al lloc que acostumava anar cada dia, un restaurant de treballadors, amb menú del dia... poques taules.
Com no podia ser de cap altra manera, vàrem estar parlant tota l'estona, de diferents temes, però no hi va faltar, com sempre, parlar de la situació de la jerarquia eclesiàstica, dels bisbes actuals...
En Martí ha estat l'ànima del Fòrum Alsina, i això li ha valgut enemistats i incomprensió. En Martí va patir el desterrament a Banyoles com si fes por que es quedés a Arenys, com sí ha pogut fer en Pepe, el seu gran company, amb qui ha compartit bona part de la seva vida. En vàrem parlar aquest dia i ens comentava que ja no tornaria, ja s'havia acostumat a la vida a Banyoles.
En Martí es va portar molt bé amb nosaltres quan ens vàrem casar. Va ser valent i ens va fer molt feliços. També va ser ell qui va provocar que es constituís, a Arenys, l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran. Un fet que segur que no sap molta gent. I mils coses que anirien sortint dels records que els arenyencs tenim del temps que hem compartit.
M'hauria agradat tornar a parlar d'en Martí en aquest blog, amb una altra notícia, però malauradament ens ha deixat, i encara que físicament no el teníem entre nosaltres, sabies que un dia podies anar fins a Banyoles i allà el trobaves. Adéu Martí, gràcies per haver-nos deixat compartir moments de la nostra vida.
1 comentari:
Em dol molt, moltíssim la mort de Mn. Martí. Cada vegada que passo pel carrer de l'Església enyoro no poder entrar per conversar ni que siguin breus parules amb ell. Un dia -ja fa anys-,vaig trucar per conèixer a l'escriptor, al poeta, i em vaig trobar també amb la humanitat de una persona amb la que conversaves i trobaves la paraula adequada, la reflexió oportuna, el coratge quan era convenient. Em va suggerir i animar a tirar endavant l' Aula Extensió Unversitària,-realitat de la que fa vuit anys podem gaudir a Arenys de Mar-i es va mantenir al rerafons, deixant a les nostres mans un projecte que va creure possible i convenient.
Adéu Martí. Ha vegades he trobat a faltar unes paraules teves, dons has mantingut un gran silenci en la distància només trencat per felicitacions de Nadal. Les dos últimes m'ha semblat les d'algú disposat a la partida.
Un dia no em veuràs
peu dret a l' escullera
dient-te adéu amb la ma estesa
i algú t'explicarà
que es el meu cor qui a l'hora prima
ple de recances ha salpat.
( Del mar al cor i als ulls la platja)
M. Dolors Paronella
Publica un comentari a l'entrada