Si hi ha alguna cosa que detesto amb totes les meves forces és el clientelisme. No suporto veure com s'actua de manera diferent per a uns que per a uns altres. Que es fan diferències aprofitant la posició o el poder. Que no hi ha un mateix criteri a l'hora de valorar, premiar, adjudicar.
Passa a les millors famílies, però quan parlem de servei públic, el mal és més profund. Quan en política es descobreixen diferències de tracte, en funció del color del partit, de la simpatia, de les probabilitats d'obtenir-ne un vot, fa que l'avorreixis, que entenguis la desafecció i la crítica sense pietat que reben els polítics, tinguin o no culpa.
Hi ha dies que estàs més disposat a aguantar situacions que et desagraden, i avui probablement n'ha estat un d'aquests. No suportes veure com aquella persona rep millor tracte perquè és dels seus. Hi ha polítics que després de quatre anys no han entès que estan al servei de tots, els hagin o no votat, els vagin o no a votar. La responsabilitat està per sobre de la ideologia o partit polític. Si no entens això no fas cap favor a la política, i és lògic que se't critiqui i menysvalori.
Hi ha polítics que no saben ni sabran mai tractar els funcionaris com es mereixen, perquè els obliguen a una conducta que no els correspon. Hi ha polítics que no saben diferenciar la seva feina, el seu rol, amb el dels funcionaris i treballadors de l'administració.
Quan veus segons quines actituds, que no han canviat des del primer dia, sinó que més aviat han empitjorat, aprofitant l'experiència i el desvergonyiment adquirit, et planteges si val la pena continuar amb la boca tancada, o ja va sent hora de dir-ho clarament, peti qui peti. Hi ha dies que només falta la gota per fer vessar el got.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada