Amb un ensurt a última hora, hem marxat cap a Mataró. Venia d'una reunió de l'Ajuntament, tot parlant pel mòbil de com havia anat el matí, que en Pep m'ha cridat perquè li donés el número de telèfon dels bombers. S'estava cremant una casa al Rial, a l'alçada de casa. No he tingut temps de reaccionar que ja ha arribat la policia i poc després els camions dels bombers. Era dues portes més avall de casa.
La mobilització ha estat espectacular i també efectiva. Tothom, policia i bombers, tenien molt clar com havien d'actuar per apagar l'incendi, la cuina dels veïns de la planta baixa. Ha estat un ensurt, només això, però ha esverat tot el veïnat.
Hem marxat amb temps perquè no volíem arribar tard si ens costava aparcar. Teníem un llotja reservada. No sempre tens l'oportunitat de veure el teu fill, germà o cunyat, assumir el repte de guanyar unes eleccions per ser-ne l'alcalde.
La Sala Cabañes s'ha anat emplenant de mica en mica, amb mataronins (res a veure amb el nou partit de Mataró), que esperaven la visita del President de la Generalitat i del candidat de CIU, en Joan Mora, i evidentment, els seus parlaments.
La posada en escena estava molt estudiada i penso que ha funcionat. No era cap "americanada" com ara s'estila, sinó que girava a l'entorn del protagonista de la nit, sense serpentines ni globus. La paraula ha tingut prou força per dominar la vetllada i, malgrat la durada i la incomoditat de les cadires, el discurs ha mantingut el llistó de l'atenció, fet que no és fàcil.
S'ha referit molt a la família. De fet en el llibre que s'ha presentat aquesta nit "Ciutadà Mora", la família hi té un bon paper. Això fa que el candidat es trobi proper i sensible, lluny del tòpic dels polítics freds i calculadors. En Joan és apassionat amb allò que creu, però li agrada racionalitzar-ho. Cada cosa té un sentit i, per això, cada frase del discurs té una finalitat, una raó de ser.
Ho hem acabat amb pastes i cava, i l'Estanis, que també era a l'acte, m'ha demanat sortir al meu post. No podem oblidar que ell també és candidat, i ha de fer campanya. Encara que el canvi que reclamen els mataronins, després de 32 anys de govern d'un mateix color, no és comparable amb el que passa a Arenys, que l'alternança segueix una periodicitat constant.
En Joan ha volgut encomanar la seva il·lusió i convenciment de guanyar l'alcaldia, a tots els assistents a la Sala Cabañes, i els ha recordat que eren ells qui el farien alcalde. En aquest cas la família en quedem al marge. Ha estat un bon discurs. Prou clar a l'hora de reivindicar el canvi en la manera de fer política, i coneixedor de les dificultats econòmiques que també passa l'administració pública. "Ser, fer i ajudar a fer", seria el resum dels objectius de la seva política municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada