Onze de setembre

La vida ens ensenya que tot és relatiu i que ens equivoquem quan ho mirem des d’una sola perspectiva i no tenim amplitud de mires. Mentre nosaltres celebrem una efemèride, a l’altra punta del món en celebren una altra, i més a prop també. La vida ens ensenya, sí, que no podem jutjar els altres a partir de nosaltres, perquè els altres són diferents.

Avui pensava en la diada de demà, l’onze de setembre, que els catalans aprofitem per recordar la pèrdua dels nostres drets com a poble, en temps de Felip V. Però pensava amb els xilens que tenen molt present el cop d’estat del dictador Pinochet, i els nord-americans, que recordaran els atacs terroristes a les torres bessones de Manhattan .

Realment l’onze de setembre no ens aportat bons records, sinó més aviat desgràcies que durant molts anys després hem continuat patint. Els anys de dictadura a Xile, la dependència frustrant d’Espanya, o els records dels familiars i amics de les víctimes de New York i les guerres iniciades posteriorment als atacs.

Malgrat tot, segur que trobaríem esdeveniments positius d’aquesta data, al llarg de la història. Fets que moltes persones recordaran, ja siguin personals o de petites comunitats... Seran els grans titulars els que ens repetiran any rere any els fets més luctuosos d’una data: l’onze del nou, que almenys per a mi no serà mai una data qualsevol.

Demà els partits polítics, sobretot aquest any que som a les portes d’unes eleccions, faran l’ofrena floral, amb més o menys convenciment segons siguin els seus anhels sobiranistes. Sembla ser que el PP ha donat instruccions a totes les seves delegacions, perquè no assisteixin a l’acte, i s’estalviïn, molts d’ells, monumentals xiulades per part de gent d’amplitud de mires ben escassa.

Jo assistiré a l’ofrena floral de la meva vila, amb el convenciment que podem anar avançant en l’assoliment de la sobirania, si som intel·ligents i no ens deixem il·luminar per quatre embogits, que va bé que hi siguin, però no porten enlloc, i treballem fort per convèncer els espanyols que la diversitat és riquesa i la uniformitat és pobresa.