Precisament aquesta tarda en parlava amb uns amics, a qui uns familiars varen tenir okupes a casa seva. El Síndic de greuges demana als partits polítics que proposin aprovar una modificació de la llei que permeti jutjar via urgència els casos d'ocupació il·legal d'habitatges. La sensació actual és de plena indefensió dels propietaris.
Parlar genèricament d'ocupació d'habitatges és, com en tot, perillós perquè malgrat l'acció sigui la mateixa, les circumstàncies no ho són. No sempre es tracta de propietat privada, i a vegades fins i tot es desconeix. Cal analitzar el fet d'una ocupació, els motius, els objectius, les excuses que s'exhibeixen. També és diferent l'afectació en el veïnat, normalment en funció del tipus d'okupes, la procedència i la filosofia que els va prendre l'acció.
Partint de la base que existeix la propietat privada, qualsevol afectació és il·legal i per tant sancionable. Malgrat tot l'experiència dels casos d'ocupació d'habitatges ha demostrat que el procés per recuperar l'habitatge per part dels seus propietaris és llarg i costós.
Ribó entén que l'ocupació està tipificada com a violació del domicili i usurpació i que per això té una base penal que ha de permetre poder actuar molt més ràpidament. El Síndic es posa clarament a favor del propietari a qui li han usurpat una propietat i que vol recuperar-la.
L'ocupació va començar amb espais públics abandonats que els joves convertien en habitatge, però també en espais de lleure i fins i tot formació. D'alguna manera era la forma amable de l'ocupació que aconseguia tenir defensors entre la ciutadania que no hi veia cap mal, tenint en compte que eren espais inutilitzats.
En el moment que s'afecta la propietat privada, ja no es veu de la mateixa manera, perquè tothom es pot imaginar que li podria passar.
El fenomen okupa, però no és tan simple com entrar en un habitatge buit, sinó que s'ha d'analitzar la situació de la nostra societat, amb problemes per als joves per trobar treball i habitatge. Abans els joves marxaven de la família molt més abans que ara, i això no és casualitat. El fenomen pot no estar justificat, però sí explicat. Crec que els polítics haurien de protegir les víctimes d'una okupació, però treballar perquè les circumstàncies no la provoquin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada