Aznar demostra una vegada més el seu poc nivell com a persona, i el que sempre l'ha mogut a fer de polític: l'orgull i prepotència plena d'interessos personals i sense cap ànim de servei a la població espanyola. L'anada a Melilla podria considerar-se un acte inoportú mentre el govern de l'estat, no el PSOE, està intentant solucionar el problema que s'arrossega des de fa molts anys. No és, però, un simple acte inoportú, sinó que, tenint en compte que durant els 8 anys de presidència del govern no va anar mai a donar suport a les persones de Melilla, la seva visita es pot titllar d'esquizofrènia política.
La història és transparent i ens permet observar, tard o d'hora, la incoherència de moltes persones rellevants o amb responsabilitat social i política. Aznar com sempre, s'ha deixat portar pel seu orgull i ha fet acte de presència a Melilla, com si volgués demostrar que el partit en el govern ho està fent malament. Jo podré entendre discrepàncies polítiques, a vegades simplement per lluita entre partits polítics, però no puc veure amb bons ulls demostracions com la que ha fet avui, presentant-se a Melilla, sobretot tenint en compte la seva actitud durant els vuit anys de govern.
Una de les coses que veig malament de la lluita política entre partits és la manca de respecte a les institucions. Entenc que els partits polítics han d'enfrontar-se per aconseguir liderar els governs locals, autonòmics o estatals, però sense deixar en evidència les institucions. Els partits polítics han de diferenciar els adversaris de la institució on governen i no caure en la deslleialtat institucional. Es queixen quan un govern autonòmic no es posiciona a favor del govern estatal, en un plet amb altres estats, però són els primers de deixar el govern del propi estat amb el cul a l'aire, només per interessos partidistes. Crec que tots plegats ens ho hem de fer mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada