divendres, 23 d’octubre del 2009

Més diàleg, menys crispació

Aquest mes de setembre hem viscut uns moments de tensió que tots plegats hauríem de ser capaços de valorar, sense que ens deixem portar per la passió ni els prejudicis. No hi ha res més detestable que prohibir que les persones es puguin expressar lliurement sense ofendre els altres, o voler apagar la veu dels que pensen diferent a nosaltres. Les lleis serveixen per regular les relacions socials i mai podran servir per oprimir ningú, ni tampoc ser incomplertes per conveniència pròpia.

Els darrers esdeveniments d’Arenys de Munt han desestabilitzat la convivència i convindria analitzar el perquè i com podem tornar a la normalitat, que no vol dir necessàriament a la situació anterior. La decisió de convocar una consulta popular sobre un fet d’enorme transcendència, no ha de suposar mai l’enfrontament entre veïns o entre poblacions, sinó en tot cas la discussió i el diàleg. Tot això al marge de la legalitat i de la manera que s’enfoca per respectar-la, sense que se’ns privi el dret a expressar el nostre pensament i voluntat de futur.

Si bé tenim el dret a manifestar-nos i a determinar què volem ser i com, no podem caure en el parany de menystenir els altres. Si volem fer valdre la nostra opinió ho hem de fer convencent els que no pensen igual que nosaltres, i no pas insultant-los o atacant-los encara que sigui a base de pintades.

El dia 13 de setembre va ser una diada de festa a Arenys de Munt i en vindran d’altres, però no aconseguirem res si volem que les nostres idees reïxin tot trepitjant els que no pensen igual. No ens confonguem i creguem que nosaltres som millors que els altres i que tenim més raó que tothom. La comunitat la conformem tots, ens agradi o no, i faríem un flac favor a la nostra idea de país si pretenguéssim imposar res a ningú.

Hi ha persones que aquests dies s’ho estan passant malament, ja sigui perquè han estat escridassades o insultades, o bé perquè simplement detesten la crispació, la incertesa, i creuen que per avançar com a poble cal sumar esforços i no pas dividir. El fanatisme no porta enlloc i en tot cas provoca enemistats que després poden arribar a ser un obstacle per al propi objectiu perseguit.

Catalunya porta molts anys defensant la pròpia identitat, però no sortirem gaire ben parats si per defensar-nos ataquem els altres amb prepotència i menyspreu. En un món globalitzat viure aïllats és impossible, i segons com defensem els nostres drets l’única cosa que podem arribar a obtenir és un menyspreu de la resta d’estats veïns.

El pitjor de tot, però, és pretendre erigir un estat propi a esquenes d’una bona part dels integrants que se senten catalans, sense necessitat de trencar amb res ni ningú. Aquesta idea que exaspera molts radicals, és bàsica per entendre quina és la nostra realitat. No caiguem en la temptació de valorar les persones pel seu grau d’identitat, pel seu origen, cultura o llengua, perquè cometríem l’error que altres pobles europeus han patit al llarg de la història.

Sense negar la capacitat dels pobles i ciutats a manifestar quin futur volem, no hi ha dubte que si creiem en la democràcia, acceptarem que els nostres representants legítims són els diputats i diputades del Parlament de Catalunya a qui hem d’exigir que treballin pel futur del nostre poble, legislant i exercint els drets i poder que se’ls ha delegat, i nosaltres, des dels ajuntaments de cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya, tenim l’obligació d’atendre tots els vilatans i procurar resoldre els seus problemes, sobretot en aquest temps de crisi en què moltes persones han perdut la seva feina i tenen veritables dificultats per sobreviure, i sobretot explicar i donar exemple del respecte que es mereix tothom, per aconseguir una comunitat forta, capaç de vèncer les dificultats del moment, i resoldre els dubtes sobre el nostre futur. Hem de lluitar, sí, per defensar els nostres drets, però mai negant els drets dels altres; hem de protegir la nostra llengua i cultura, però mai negant la dels altres.

En un món tant globalitzat, que entre tots hem fet desaparèixer les fronteres, no vulguem posar obstacles ni limitar l’entrada a ningú, pel sol fet de ser diferent a nosaltres. Hem d’evitar la crispació actual en què estem dividint el nostre país en dos bàndols, i caient en la temptació de considerar que els equivocats són els altres i que nosaltres sols podem trobar la solució a tots els mals.

Avui em comentaven que es comença a sentir parlar massa de la campanya electoral, quan encara falta un any per a la primera convocatòria, i els nervis que provoca tota consulta els hem pogut entreveure aquests dies. Si no som capaços de dominar-los, aconseguirem que la nostra comunitat estigui sempre crispada i a punt d’atacar o defensar-se, i la solidaritat que tant reclamem, serà absent en una societat que haurà perdut tots els valors que al llarg dels temps havíem anat conreant.

Tant de bo siguem capaços de donar-hi un tomb, i obrir els ulls a la realitat, sense renegar dels nostres drets, però anteposar el respecte als altres i ser conscients que per aconseguir la nostra fita, ens cal el suport de tots, i creure i pensar que la seva opinió és tan vàlida com la nostra. Que prevalgui el seny en la nostra actitud i accions.


Article publicat a l'Ametlla d'Arenys, aquest mes d'octubre