Hi ha coses que costa d’acceptar

Aquesta tarda comentàvem que el fet de deixar a judici del jutge la manera de portar els interrogatoris i, sobretot, les consideracions i tractes a les persones imputades, provocava situacions contraposades com les que vivim aquests dies. Per una banda tenim el senyor Millet, que ha estat tractat amb total respecte i consideració malgrat els càrrecs que se l'imputen, i per l'altra hi ha el senyor Macià Alavedra o el senyor Prenafeta i els altres imputats en el mateix cas, que han rebut un tracte que podríem considerar humiliant.
No podem respectar la presumpció d'innocència de tots ells perquè el senyor Millet s'ha confessat culpable i ara, en tot cas, s'haurà de comprovar fins on arriba la seva responsabilitat, però en l'altre cas, tot s'ha de demostrar, i en canvi ja estan pagant la pena sense haver estat jutjats.
Amb això no pretenc defensar ni deixar de defensar els acusats, sinó posar en consideració les diferències en el tracte i, si no vaig errat, això depèn exclusivament del tarannà i voluntat del jutge instructor. El senyor Garzon ja sabem quins peus calça, i no em sap greu dir que no m'ha agradat veure el senyor Alavedra com se l'ha portat a Madrid, ni tampoc m'agrada veure passejar tranquil·lament el senyor Millet, sabent tot (o algunes de les coses) que ha fet. No estem parlant de pagar justos per pecadors, sinó seguir uns mateixos criteris per a tots. Hi ha decisions que seran legals, però...