Avui ja en sumo 54 i sembla que no pugui ser. Quan veig persones de la meva edat les faig més grans i no m'adono que també pensen el mateix de mi quan ells em miren. És allò de no veure't a tu mateix allò que veus als altres.
No sé si us passa, però quan llegeixo alguna biografia, o tinc notícia de la mort d'alguna persona més jove que no pas jo, agraeixo haver pogut viure més anys i desitjo que sigui per a molt temps més. No és tant per un aferrament a la vida, sinó com a gratitud per deixar-me treballar per aquells objectius que m'he plantejat, sobretot quan aquests són de caràcter altruista.
Normalment l'aniversari passa desapercebut i es limita a l'àmbit familiar i d'amistats més íntimes. Ara, però amb aplicatius com el Facebook, si no te n'amagues, és molta la gent que ho arriba a veure. Mai m'ha importat donar a conèixer la meva edat, tot i que curiosament he compartit temps i feina amb persones d'edats diferents a la meva. Quan era jove em relacionava amb persones més grans. Recordo per exemple quan vaig entrar a cantar a la Coral Canigó de Vic. Jo era la persona més jove i la diferència d'edat, en aquell temps, era considerable. Dic en aquell temps perquè a mesura que et vas fent gran, la diferència d'edat amb les persones més grans que tu, sembla que s'escurci.
Actualment em relaciono amb persones més joves. A la feina, sóc el més gran dels que més o menys treballem en el mateix entorn, i al Consistori, m'imagino que si no sóc el més gran, poc se'n falta.
Sigui com sigui, ha estat un dia d'aniversari com qualsevol altre dimecres feiner, amb felicitacions, la més matinera la de la meva filla Clara, des de Poole.
No sé si us passa, però quan llegeixo alguna biografia, o tinc notícia de la mort d'alguna persona més jove que no pas jo, agraeixo haver pogut viure més anys i desitjo que sigui per a molt temps més. No és tant per un aferrament a la vida, sinó com a gratitud per deixar-me treballar per aquells objectius que m'he plantejat, sobretot quan aquests són de caràcter altruista.
Normalment l'aniversari passa desapercebut i es limita a l'àmbit familiar i d'amistats més íntimes. Ara, però amb aplicatius com el Facebook, si no te n'amagues, és molta la gent que ho arriba a veure. Mai m'ha importat donar a conèixer la meva edat, tot i que curiosament he compartit temps i feina amb persones d'edats diferents a la meva. Quan era jove em relacionava amb persones més grans. Recordo per exemple quan vaig entrar a cantar a la Coral Canigó de Vic. Jo era la persona més jove i la diferència d'edat, en aquell temps, era considerable. Dic en aquell temps perquè a mesura que et vas fent gran, la diferència d'edat amb les persones més grans que tu, sembla que s'escurci.
Actualment em relaciono amb persones més joves. A la feina, sóc el més gran dels que més o menys treballem en el mateix entorn, i al Consistori, m'imagino que si no sóc el més gran, poc se'n falta.
Sigui com sigui, ha estat un dia d'aniversari com qualsevol altre dimecres feiner, amb felicitacions, la més matinera la de la meva filla Clara, des de Poole.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada