Una vegada hi havia un rei que va aconseguir exercir el seu poder gràcies a la por que produïa als seus subordinats. Va ser coronat en un període de temps que els vilatans eren sotmesos a l'esclavatge cultural i social, i malgrat els canvis que se succeïren ningú havia estat capaç de desfer-se'n, ans el contrari, cada vegada anava adquirint més poder i l'exercia amb més despotisme.
Varen passar molts anys, i també foren uns quants homes els que pretengueren afrontar-s'hi, però ningú ho aconseguia, perquè la seva força residia en el propi despotisme i la ingenuïtat dels que intentaven arraconar-lo.
Al llarg del seu regnat va humiliar, ridiculitzar i expulsar del seu reialme tota persona que li podia fer ombra o posar en dubte la seva saviesa i, encara pitjor, posar en perill el seu poder maligne.
Però com acostuma a passar tard o d'hora en totes les històries, va arribar el dia en què un vailet amb cara d'innocent va entrar al seu reialme i li va començar a retreure mals oficis i vicis eterns, que els qui el servien havien arribat a confondre com a deures inexcusables. La feblesa dels servents era tan significant que al vailet li costava trobar col·laboradors per a la gran empresa de fer fora el rei d'aquest reialme maleït. Pràcticament tothom veia bé les pretensions del vailet, però eren incapaços de vèncer la por a qualsevol tipus d'enfrontament al rei.
El vailet va buscar col·laboradors externs per fer més fàcil l'empresa, i de mica en mica va anar deixant en evidència les decisions del rei, i posant més impediments perquè les seves ordres es donessin amb menyspreu i de manera insultant. Va construir la infraestructura necessària per poder treballar des de dins el reialme, amb la intenció de debilitar la força del rei i la capacitat de donar ordres que no corresponien.
Va arribar el principi de la decadència reial, el moment que es va fer evident que deixava de ser un rei totpoderós, perquè se li reduïa la seva capacitat de govern i es feia de manera evident per a tots els seus súbdits. Aquest dia vindria a ser el principi de la fi, d'un rei absolut que havia pogut governar gràcies a la seva capacitat d'atemorir la gent, però que un simple vailet sortit del no res, l'havia desposseït del tro.
El final del tot, us l'explicaré d'aquí a un temps. És bo esperar a conèixer el veritable final d'aquesta història. Una història que només pot tenir un final feliç.
Varen passar molts anys, i també foren uns quants homes els que pretengueren afrontar-s'hi, però ningú ho aconseguia, perquè la seva força residia en el propi despotisme i la ingenuïtat dels que intentaven arraconar-lo.
Al llarg del seu regnat va humiliar, ridiculitzar i expulsar del seu reialme tota persona que li podia fer ombra o posar en dubte la seva saviesa i, encara pitjor, posar en perill el seu poder maligne.
Però com acostuma a passar tard o d'hora en totes les històries, va arribar el dia en què un vailet amb cara d'innocent va entrar al seu reialme i li va començar a retreure mals oficis i vicis eterns, que els qui el servien havien arribat a confondre com a deures inexcusables. La feblesa dels servents era tan significant que al vailet li costava trobar col·laboradors per a la gran empresa de fer fora el rei d'aquest reialme maleït. Pràcticament tothom veia bé les pretensions del vailet, però eren incapaços de vèncer la por a qualsevol tipus d'enfrontament al rei.
El vailet va buscar col·laboradors externs per fer més fàcil l'empresa, i de mica en mica va anar deixant en evidència les decisions del rei, i posant més impediments perquè les seves ordres es donessin amb menyspreu i de manera insultant. Va construir la infraestructura necessària per poder treballar des de dins el reialme, amb la intenció de debilitar la força del rei i la capacitat de donar ordres que no corresponien.
Va arribar el principi de la decadència reial, el moment que es va fer evident que deixava de ser un rei totpoderós, perquè se li reduïa la seva capacitat de govern i es feia de manera evident per a tots els seus súbdits. Aquest dia vindria a ser el principi de la fi, d'un rei absolut que havia pogut governar gràcies a la seva capacitat d'atemorir la gent, però que un simple vailet sortit del no res, l'havia desposseït del tro.
El final del tot, us l'explicaré d'aquí a un temps. És bo esperar a conèixer el veritable final d'aquesta història. Una història que només pot tenir un final feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada