Avui a Arenys de Mar hi havia una marató de concerts. Ja se sap que quan arriba el Nadal, els concerts corals es prodiguen, i a la nostra vida, amb vocació coral i musical en general, hi ha tres concerts que han esdevingut tradicionals: el que organitza la Ràdio municipal, amb la Raquel Xiberta com a protagonista, el concert de la Coral Esperança, i el del Cor l'Aixa, que una vegada més comparteix amb el Cor Infantil de l'Escola de Música d'Arenys de Mar.
Un any més hem assistit al concert del Cor l'Aixa per poder veure i escoltar la nostra filla, i també al Cor l'Aixa que tants bons moments ens ha deixat. Avui, però, ha sortit tot una mica al revés i ens hem quedat amb les ganes. M'imagino que és allò de que quan una cosa falla, tot surt malament.
Al vici arenyenc de començar els concerts més tard del compte, avui s'hi ha afegit una colla de minuts més. Després del concert hem sabut que era per problemes amb el teclat; un teclat que ha desgraciat bona part de la interpretació del Cor Infantil, sobretot la peça de Bach, que si hagués aixecat el cap, no l'hauria reconegut. Una llàstima perquè el poc que arribava de les veus blanques sonava prou bé.
Ja d'entrada s'han presentat excuses per l'oblit del programa de mà, però aa ixò entremig del conjunt d'incidents, no hi hem donat importància. Jo només pensava que hauria estat millor prescindir de l'acompanyament musical, i desitjava que el concert de demà a Caldetes es fes amb un altre aparell.
La interpretació del Cor l'Aixa tampoc ha estat al nivell que ens té acostumats. Els fragments de la missa de Rossini no han brillat de la manera que els vàrem poder escoltar aquest estiu, ni tampoc estava prou segura la peça de John Rutter. D'alguna manera la nadala el noi de la mare, ha salvat el concert, que ha acabat un Mendelsohn dubitatiu i el bis de la nadala.
Sigui com sigui, el Cor l'Aixa i el Cor Infantil de l'EMA ens han felicitat i desitjat les bones festes, amb la manera que ens tenen acostumats, encara que el resultat no hagi estat el desitjat, els volem agrair l'esforç i dedicació, i esperem poder-ne gaudir molts anys més.
Un any més hem assistit al concert del Cor l'Aixa per poder veure i escoltar la nostra filla, i també al Cor l'Aixa que tants bons moments ens ha deixat. Avui, però, ha sortit tot una mica al revés i ens hem quedat amb les ganes. M'imagino que és allò de que quan una cosa falla, tot surt malament.
Al vici arenyenc de començar els concerts més tard del compte, avui s'hi ha afegit una colla de minuts més. Després del concert hem sabut que era per problemes amb el teclat; un teclat que ha desgraciat bona part de la interpretació del Cor Infantil, sobretot la peça de Bach, que si hagués aixecat el cap, no l'hauria reconegut. Una llàstima perquè el poc que arribava de les veus blanques sonava prou bé.
Ja d'entrada s'han presentat excuses per l'oblit del programa de mà, però aa ixò entremig del conjunt d'incidents, no hi hem donat importància. Jo només pensava que hauria estat millor prescindir de l'acompanyament musical, i desitjava que el concert de demà a Caldetes es fes amb un altre aparell.
La interpretació del Cor l'Aixa tampoc ha estat al nivell que ens té acostumats. Els fragments de la missa de Rossini no han brillat de la manera que els vàrem poder escoltar aquest estiu, ni tampoc estava prou segura la peça de John Rutter. D'alguna manera la nadala el noi de la mare, ha salvat el concert, que ha acabat un Mendelsohn dubitatiu i el bis de la nadala.
Sigui com sigui, el Cor l'Aixa i el Cor Infantil de l'EMA ens han felicitat i desitjat les bones festes, amb la manera que ens tenen acostumats, encara que el resultat no hagi estat el desitjat, els volem agrair l'esforç i dedicació, i esperem poder-ne gaudir molts anys més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada