M'ho va explicar l'altre dia quan ens vàrem retrobar després d'un parell d'anys ben bons. Havíem congeniat molt durant els anys d'Universitat. Encara que érem molt diferents, hi havia una certa sintonia que ens ajudava a entendre'ns i a passar bons moments, no pas d'esbarjo, sinó de reflexió, de debat... a tots dos ens agradava molt xerrar.
Després de la Universitat ens vàrem distanciar, però de tant en tant coincidíem, mentre vivia a Vic. Ara feia temps que no l'havia vist, i em va agradar trobar-me'l, encara que fos en un enterrament, com acostuma a passar.
Vàrem parlar de moltes coses, de què havia fet darrerament, de la seva família i dels amics comuns. Em va comentar que en Roc i en Mauri, darrerament se'ls veia junts. Tots dos feia molts anys que es coneixien i havien passat moments de tot. Per un temps varen formar part de la mateixa colla, fins que en Roc se'n va atipar i va marxar i es va ajuntar amb la colla d'en Segimon, que feia pinya amb en Víctor i en Joan.
Des de llavors les relacions entre en Mauri i en Roc varen ser tenses i tothom se'n ressentia. És per això que la notícia que tornaven anar junts era una sorpresa, i encara ho era més el motiu del retrobament.
Sembla ser que hi va haver problemes amb una empresa que els va afectar tots dos, i va ser la manera de què es trobessin a l'hora de decidir com ho farien per recuperar el que els havia estafat aquella empresa. És allò de que no hi ha mal que per a bé no vingui.
A l'empresa no se li va posar gens bé ja que, com és natural, preferia tenir-los enfrontats per aconseguir sortir-se'n i no haver de retornar-ho tot.
Mentre en Pep m'ho explicava, pensava que la vida és imprevisible i que en el moment menys pensat les coses es tomben i allò que era blanc ara és ben negre, i encara una cosa més interessant, que ve a ser una lliçó de la vida mateixa: en castellà diríem "a rio revuelto, ganancia de pescadores", que acompanyaríem d'un altre refrany: "li va sortir el tret per la culata".
Vam continuar parlant de molts altres fets i anècdotes, però jo no em treia del cap la idea que una consigna equivocada podia provocar efectes contraris als desitjats, no sé si per incompetència, ignorància o mala fe.
Quan ens acomiadàvem li vaig dir que desitjava que no esperéssim tant temps a retrobar-nos, i sobretot que no fos en aquelles circumstàncies.
Després de la Universitat ens vàrem distanciar, però de tant en tant coincidíem, mentre vivia a Vic. Ara feia temps que no l'havia vist, i em va agradar trobar-me'l, encara que fos en un enterrament, com acostuma a passar.
Vàrem parlar de moltes coses, de què havia fet darrerament, de la seva família i dels amics comuns. Em va comentar que en Roc i en Mauri, darrerament se'ls veia junts. Tots dos feia molts anys que es coneixien i havien passat moments de tot. Per un temps varen formar part de la mateixa colla, fins que en Roc se'n va atipar i va marxar i es va ajuntar amb la colla d'en Segimon, que feia pinya amb en Víctor i en Joan.
Des de llavors les relacions entre en Mauri i en Roc varen ser tenses i tothom se'n ressentia. És per això que la notícia que tornaven anar junts era una sorpresa, i encara ho era més el motiu del retrobament.
Sembla ser que hi va haver problemes amb una empresa que els va afectar tots dos, i va ser la manera de què es trobessin a l'hora de decidir com ho farien per recuperar el que els havia estafat aquella empresa. És allò de que no hi ha mal que per a bé no vingui.
A l'empresa no se li va posar gens bé ja que, com és natural, preferia tenir-los enfrontats per aconseguir sortir-se'n i no haver de retornar-ho tot.
Mentre en Pep m'ho explicava, pensava que la vida és imprevisible i que en el moment menys pensat les coses es tomben i allò que era blanc ara és ben negre, i encara una cosa més interessant, que ve a ser una lliçó de la vida mateixa: en castellà diríem "a rio revuelto, ganancia de pescadores", que acompanyaríem d'un altre refrany: "li va sortir el tret per la culata".
Vam continuar parlant de molts altres fets i anècdotes, però jo no em treia del cap la idea que una consigna equivocada podia provocar efectes contraris als desitjats, no sé si per incompetència, ignorància o mala fe.
Quan ens acomiadàvem li vaig dir que desitjava que no esperéssim tant temps a retrobar-nos, i sobretot que no fos en aquelles circumstàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada