dissabte, 13 de desembre del 2008

Les dues cares de l'estat rus

La victòria de Ksenia Sukhinova em porta a parlar dels canvis que hem viscut de la imatge russa en molt pocs anys. Recordo la Rússia de la poderosa URSS, quan el món es dividia en dos grans blocs, junt amb els EUA. La impressió que tenia era que es tractava d'una gran potència, una gran rival dels EUA, la líder del bloc comunista que tenia controlats tots els seus estats satèl·lit, en un ordre econòmic que, des del bloc capitalista, se'ns venia demoníac.
Amb la caiguda del mur de Berlin la imatge que vàrem arribar a veure va ser la d'un país hipotecat per massa anys de falsedat, de voler aparentar el que no era, i amb una incapacitat per resituar-se en un món globalitzat on la població no tenia recursos ni il·lusió per compartir una Europa vital amb un conjunt d'estats que de mica en mica anaven traient el cap.
Ens trobàvem amb una Rússia decadent, amb una pobresa molt marcada. Una Rússia que vaig visitar i que en vaig sortir impressionat per la tristor dels seus ulls, d'uns homes i dones derrotats i sense il·lusió.
Un Putin desconcertant, sorgit després d'uns presidents dèbils i sense imaginació, ha estat capaç de capgirar la visió exterior d'un estat que ha passat de ser un simple espectre a demanar tenir el lloc que sempre havia ostentat. Un país que vol convèncer que continua essent una potència mundial i a qui s'ha de tenir en compte.
La pregunta que ens fem molts és la de com estarà vivint aquesta nova situació la població silenciosa. Si poden confiar o no en el nou estat, en els nous dirigents. El tennis femení ha donat figures reconegudes, a vegades més pel seu físic que no pas pel seu nivell esportiu. Ara he vist que la nova miss món 2008 és la representant russa, en un certamen que per alguns és caduc, però que en el fons continua reportant molts diners i que en un món capitalista globalitzat com el nostre, difícilment desapareixerà.
Quina Rússia tenim i quin és el seu futur? la dels submarins mortals? la de l'ocupació de Georgia? Haurem d'esperar els propers anys, i també el paper de l'Europa comunitària i la seva influència sobre els països de l'antic bloc comunista, i el nou govern del EUA amb un Obama que caldrà seguir de prop, per comprovar si representa una nova manera de fer política, sobretot en el seu vessant internacional.