Un dia de carreteres, sales d'espera i pluja, pluja fina que no omple pantans, però farà créixer bolets.
Quan esperes, desesperes, però avui he procurat no pensar en la feina que faria si no em trobés on estava. No m'he aïllat de la feina, perquè he rebut una cinquantena de correus, en unes quatre o cinc hores, i n'he contestat una vintena, però m'he convençut que era on era i que arribaria a Arenys quan arribaria. Ni tan sols he patit pel dinar, de fet ens assèiem a taula gairebé a les 5 de la tarda. La qüestió era no posar-s'hi nerviós, i ho he aconseguit.
He pensat en la importància de la vista i com calia fer qualsevol cosa per no perdre-la.
No he pogut fer tot el que volia, però he arribat a temps per a la darrera reunió del dia. Les notícies que ens han donat no són bones; caldrà continuar vetllant per conservar l'ull esquerra, el dret ja no s'hi pot fer res.
Les sales eren plenes, la majoria gent gran, excepte una noia molt jove, en cadira de rodes; un mocador al cap... era joveníssima, una nena.
Hi havia matrimonis grans, amb molts anys de convivència, i també fills i filles acompanyant al pare o a la mare. Penses en com deuen viure, on i amb qui ho fan. Tots tenen la seva història... i la seva vida social? Voten o no voten? tenen les seves preferències polítiques... són molts pensaments que et venen al cap...
Un dia d'embussades a la carretera. La C17 sempre està en obres. M'agradaria conèixer el màxim de temps que ha estat sense obres. Cada vegada que hi passo n'hi trobo. Hem repassat els temes vigents i pendents... demà serà un dia llarg, però estic segur que profitós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada