dimecres, 3 de setembre del 2008

Crisi associativa?

No és una cosa d'Arenys, però també passa, i és la crisi del món associatiu, malgrat l'existència d'un bon nombre d'entitats. No és una contradicció, sinó la constatació que l'auge de l'associacionisme no està directament relacionat al nombre d'associacions, sinó a la vitalitat d'aquestes.
No vull ser pessimista, però analitzant les relacions internes d'algunes entitats, he pogut observar que el grau de relació entre els socis d'una entitat és inversament proporcional al nombre de seccions de l'entitat. Al mateix temps tinc la impressió que les entitats esportives són, en general, les que mantenen un nivell d'activitat més homogeni.
Sense pretendre que les meves observacions tinguin caràcter científic, i insistint que no m'estic referint a les entitats de la meva població, vaig arribar a la conclusió que la comunicació interna entre les associacions era molt escassa i poc original. Les mateixes entitats esportives, si bé eren les més actives, el grau de coneixement entre els diferents nivells o grups esportius era molt baix.
La majoria de nosaltres formem part o hem format part d'una o més associacions, probablement ben diverses. No sé si us heu parat mai a observar el funcionament de la comunicació entre els diferents socis, i també entre la junta i els seus associats. Si heu analitzat quins mitjans s'han utilitzat i l'ús que els associats n'han fet.
No poso noms, tot i que no estic fent cap crítica a la gestió de les entitats, sinó una reflexió que m'ajudi a entendre què necessiten i què els pot oferir l'administració pública. Perquè una cosa tinc ben clara, i és que el grau de dinamisme d'una població depèn de la vivesa de les seves associacions.
Poden ajudar les TIC en la dinamització interna d'una entitat sense ànim de lucre? Aquesta pregunta me l'he fet, i per això hem organitzat un curs d'informàtica adreçat a les entitats, que els pugui ajudar a comunicar-se, a l'exterior, però també a l'interior.
No ho tinc clar, i he consultat informació d'altres poblacions que han apostat per incorporar les noves tecnologies en la vida interna de les associacions i els resultats no són massa positius. En un cas, que donaven xifres més concretes, el percentatge d'entitats amb un nivell acceptable en l'ús de les noves tecnologies, era d'un 36%. No disposaven, però de dades sobre l'ús que feien els socis de la informació que la junta o direcció de l'entitat els proporcionaven.
És cert que en el camp del voluntariat, i aquí hi entren totes les entitats i les persones que les dirigeixen, s'avança en un aspecte o un altre en funció de la capacitat o afició de la persona que hi ha al capdavant. Una associació que compti amb un "manetes" en noves tecnologies, podrà disposar de moltes més eines que no pas una altra que no hi hagi ningú que conegui res d'informàtica o hi tingui afició.
M'agradaria pensar que les noves tecnologies revitalitzaran la comunicació interna dels associats, i amb ella, la vitalitat que necessiten les associacions per tirar endavant els seus projectes.
El repte del nou curs, batejat Clica i Associa't, és gran, però atractiu. Esperem que tingui bona acollida i se n'aprofitin els que s'hi hagin inscrit. Una vegada més haig d'agrair el treball que està realitzant Arenys.org