No ho devem haver fet bé, perquè la meva família em comentava que no ho entenen; es pensen que ho diem per fer la punyeta, però que en el fons tot és un muntatge; que això de parlar en català és un hobby que ens distreu en el temps lliure; que tot plegat és una comèdia; que no som tan diferents, i no saben per què ho volem aparèixer.
Si bé és cert que no ens han donat massa oportunitats, en lloc d'esmerçar-nos en explicar-ho,sovint hem preferit donar-li un to reivindicatiu. No,no és només culpa nostra sinó que ells tampoc hi han fet res per millorar-ho.
De fet es passa d'un extrem a l'altre; d'imaginar-se que el català és una llengua de laboratori, a creure's que és una llengua imposada als pobres de parla castellana. Hi ha molta demagògia i joc d'interessos, que han fet molt mal, i nosaltres no hem estat sempre a l'altura per capgirar els mals entesos.
M'ho explicaven ahir, després d'un mes d'estada a Dublin, on hi havia altres joves d'Espanya amb qui varen fer amistat. Els meus fills anaven a aprendre la tercera llengua, mentre que per a ells era la segona. No hi havia intencionalitat en les seves afirmacions, em comenta la família. Suposo que és la informació que els arriba, una mica o força desfigurada pels mitjans de comunicació, però potser també per la manca d'esforç de la nostra part, per fer arribar la informació correcta i saber-ho explicar en fets més que no pas paraules.
I ara que tot fa pensar que totes les forces catalanes es posen d'acord per defensar junts el model de finançament de l'Estatut, com ho vendran a la resta d'Espanya? Ara sí que els personatges de sempre que s'encarreguen d'escampar injúries i inexactituds respecte Catalunya, trobaran prou motius per titllar-nos d'insolidaris i fins i tot xenòfobs. Ara doncs, és l'hora d'anar junts, i qui s'escandalitza perquè el PPC se suma al carro, que s'ho faci mirar i s'adoni què li pesa més, Catalunya o el joc dels partits polítics. Som-hi!
Si bé és cert que no ens han donat massa oportunitats, en lloc d'esmerçar-nos en explicar-ho,sovint hem preferit donar-li un to reivindicatiu. No,no és només culpa nostra sinó que ells tampoc hi han fet res per millorar-ho.
De fet es passa d'un extrem a l'altre; d'imaginar-se que el català és una llengua de laboratori, a creure's que és una llengua imposada als pobres de parla castellana. Hi ha molta demagògia i joc d'interessos, que han fet molt mal, i nosaltres no hem estat sempre a l'altura per capgirar els mals entesos.
M'ho explicaven ahir, després d'un mes d'estada a Dublin, on hi havia altres joves d'Espanya amb qui varen fer amistat. Els meus fills anaven a aprendre la tercera llengua, mentre que per a ells era la segona. No hi havia intencionalitat en les seves afirmacions, em comenta la família. Suposo que és la informació que els arriba, una mica o força desfigurada pels mitjans de comunicació, però potser també per la manca d'esforç de la nostra part, per fer arribar la informació correcta i saber-ho explicar en fets més que no pas paraules.
I ara que tot fa pensar que totes les forces catalanes es posen d'acord per defensar junts el model de finançament de l'Estatut, com ho vendran a la resta d'Espanya? Ara sí que els personatges de sempre que s'encarreguen d'escampar injúries i inexactituds respecte Catalunya, trobaran prou motius per titllar-nos d'insolidaris i fins i tot xenòfobs. Ara doncs, és l'hora d'anar junts, i qui s'escandalitza perquè el PPC se suma al carro, que s'ho faci mirar i s'adoni què li pesa més, Catalunya o el joc dels partits polítics. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada