Una vegada més la llengua és protagonista de les notícies al nostre país. Què està passant? passa que la llengua continua essent motiu de discussió política. No interessa gens el debat sobre els resultats de la immersió lingüística, o del grau de coneixement del castellà, una vegada acabats els estudis. Defensar així el castellà és la manera de posar fre al procés de recuperació dels drets del poble català.
El govern s'enfronta ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre les tres hores de castellà a primària. El PP diu que es partirà la cara per defensar el castellà, i que la sentència obliga impartir la tercera hora. El problema és considerar que els catalans, i el govern al capdavant, estem atacant el castellà. El PP, que sembla ser que vol recuperar vots a Catalunya, hauria de saber que els catalans el que pretenem fer és salvar el català; que si hi ha una llengua en perill és la catalana, i que la defensem no pas per dur la contrària a l'estat espanyol, sinó perquè és la nostra llengua, la llengua pròpia del nostre país.
El que sap més greu és que no es tracta tant d'una discussió entre partits espanyols i catalans, sinó que CIU sembla interessada a que el govern català, liderat pel PSC, tingui problemes per poder dir que amb ells la cosa seria diferent. En lloc d'anar junts, una vegada més ens barallem entre nosaltres, i d'aquesta manera no ens en sortirem.
Seguirem atents al desenllaç de tot plegat, i ens fixarem si el president Montilla té prou influència a Madrid, perquè tot quedi en un posicionament del PP i no de tots els partits espanyols. Zapatero i el PSOE són conscients del paper que ha jugat i juga el PSC, i no pot jugar-se-la, encara que això és partir de la idea que els diputats i diputades del PSC a Madrid estan per la feina, però a vegades tinc els meus dubtes, sobretot escoltant segons quins comentaris de diputats molt propers.
Confio que ERC hagi après dels errors i jugui un paper important, fent costat al PSC, en la defensa del model català d'immersió lingüística, i no es deixi entabanar pel cant de les sirenes de CIU. Un PSC fort a Catalunya és una garantia per a la bona sintonia del PSOE.
El govern s'enfronta ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre les tres hores de castellà a primària. El PP diu que es partirà la cara per defensar el castellà, i que la sentència obliga impartir la tercera hora. El problema és considerar que els catalans, i el govern al capdavant, estem atacant el castellà. El PP, que sembla ser que vol recuperar vots a Catalunya, hauria de saber que els catalans el que pretenem fer és salvar el català; que si hi ha una llengua en perill és la catalana, i que la defensem no pas per dur la contrària a l'estat espanyol, sinó perquè és la nostra llengua, la llengua pròpia del nostre país.
El que sap més greu és que no es tracta tant d'una discussió entre partits espanyols i catalans, sinó que CIU sembla interessada a que el govern català, liderat pel PSC, tingui problemes per poder dir que amb ells la cosa seria diferent. En lloc d'anar junts, una vegada més ens barallem entre nosaltres, i d'aquesta manera no ens en sortirem.
Seguirem atents al desenllaç de tot plegat, i ens fixarem si el president Montilla té prou influència a Madrid, perquè tot quedi en un posicionament del PP i no de tots els partits espanyols. Zapatero i el PSOE són conscients del paper que ha jugat i juga el PSC, i no pot jugar-se-la, encara que això és partir de la idea que els diputats i diputades del PSC a Madrid estan per la feina, però a vegades tinc els meus dubtes, sobretot escoltant segons quins comentaris de diputats molt propers.
Confio que ERC hagi après dels errors i jugui un paper important, fent costat al PSC, en la defensa del model català d'immersió lingüística, i no es deixi entabanar pel cant de les sirenes de CIU. Un PSC fort a Catalunya és una garantia per a la bona sintonia del PSOE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada