Potser és la manera de fer periodisme i d'editar revistes, però a mi em ve de nou. Hauria jurat que els periodistes quan volen escriure una notícia, s'ho preparen, investiguen i contrasten la informació. Ja dic que potser no és aquesta la manera de fer les coses en periodisme, però jo m'ho havia pensat sempre.
El que sí sabia era que els titulars de les notícies no són fiables, sinó que serveixen de reclam perquè la gent ens entretinguem amb la lletra menuda, però és clar, si només et quedes amb els titulars, et queda la informació desfigurada.
Llegia la noticia sobre el concurs per a les guinguetes a la platja, que deia: "...segons el consistori arenyenc, la llei no permet posar clàusules que donin més punts als empresaris per estar empadronats a Arenys o per tenir experiència..." Però el periodista ho hauria hagut de comprovar a la llei i ja no diria "...segons el consistori arenyenc", sinó que directament escriuria: "la llei no permet posar..." en el cas de l'empadronament.
La llei de contractes, l'antiga o l'actual a partir de l'u de maig, permet exigir uns requisits mínims de solvència a les empreses que es presentin a un procés obert, la qual cosa no serveix per puntuar, sinó per acceptar o deixar-les fora del procés. Aquesta exigència de solvència pot ser econòmica i tècnica, però no hi entra de cap de les maneres el fet de ser d'un poble o d'un altre, com tampoc tenir els ulls blaus o verds. Qualsevol exclusió per un d'aquests motius va en contra de la llei, i és impugnable.
Puntuar més o menys en funció del lloc on es troba empadronat una persona, topa contra la mateixa llei, que en l'article primer diu: "...la present llei té per objecte regular la contractació del sector públic, a fi de garantir que aquesta s'ajusti als principis de llibertat d'accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments, i no discriminació i igualtat de tracte entre tots els candidats, i d'assegurar, en connexió amb l'objectiu d'estabilitat pressupostària i control de la despesa..." i continua "...la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l'oferta econòmicament més avantatjosa."
Explicat d'aquesta manera probablement no entusiasma, però com a mínim no desinforma, o bé evita enfrontaments estèrils que no aporten cap informació al lector.
No hi podien faltar les frases catastrofistes "...això significarà la mort de la guingueta de tota la vida, la de dia, la tradicional i més familiar...", encara que ho posin en boca de suposats perjudicats d'ordenar una ocupació de bé públic per fer-hi negoci, que ha estat funcionant irregularment.
Es pot criticar la decisió de prendre la decisió, com de totes les actuacions que pugui fer aquest govern, i també es pot estar en contra de la manera de fer-ho, però el que s'ha de deixar clar i sense cap tipus de confusió, què diu la llei i per tant què permet. Tot això és clau si el que es pretén és donar una informació veraç, al marge de qualsevol subjectivitat periodística a què tenen dret.
El que sí sabia era que els titulars de les notícies no són fiables, sinó que serveixen de reclam perquè la gent ens entretinguem amb la lletra menuda, però és clar, si només et quedes amb els titulars, et queda la informació desfigurada.
Llegia la noticia sobre el concurs per a les guinguetes a la platja, que deia: "...segons el consistori arenyenc, la llei no permet posar clàusules que donin més punts als empresaris per estar empadronats a Arenys o per tenir experiència..." Però el periodista ho hauria hagut de comprovar a la llei i ja no diria "...segons el consistori arenyenc", sinó que directament escriuria: "la llei no permet posar..." en el cas de l'empadronament.
La llei de contractes, l'antiga o l'actual a partir de l'u de maig, permet exigir uns requisits mínims de solvència a les empreses que es presentin a un procés obert, la qual cosa no serveix per puntuar, sinó per acceptar o deixar-les fora del procés. Aquesta exigència de solvència pot ser econòmica i tècnica, però no hi entra de cap de les maneres el fet de ser d'un poble o d'un altre, com tampoc tenir els ulls blaus o verds. Qualsevol exclusió per un d'aquests motius va en contra de la llei, i és impugnable.
Puntuar més o menys en funció del lloc on es troba empadronat una persona, topa contra la mateixa llei, que en l'article primer diu: "...la present llei té per objecte regular la contractació del sector públic, a fi de garantir que aquesta s'ajusti als principis de llibertat d'accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments, i no discriminació i igualtat de tracte entre tots els candidats, i d'assegurar, en connexió amb l'objectiu d'estabilitat pressupostària i control de la despesa..." i continua "...la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l'oferta econòmicament més avantatjosa."
Explicat d'aquesta manera probablement no entusiasma, però com a mínim no desinforma, o bé evita enfrontaments estèrils que no aporten cap informació al lector.
No hi podien faltar les frases catastrofistes "...això significarà la mort de la guingueta de tota la vida, la de dia, la tradicional i més familiar...", encara que ho posin en boca de suposats perjudicats d'ordenar una ocupació de bé públic per fer-hi negoci, que ha estat funcionant irregularment.
Es pot criticar la decisió de prendre la decisió, com de totes les actuacions que pugui fer aquest govern, i també es pot estar en contra de la manera de fer-ho, però el que s'ha de deixar clar i sense cap tipus de confusió, què diu la llei i per tant què permet. Tot això és clau si el que es pretén és donar una informació veraç, al marge de qualsevol subjectivitat periodística a què tenen dret.
2 comentaris:
Benvolgut Xavier:
Amb el teu ànim pedagògic, simplifiques molt la qüestió i resten fora del tinter algunes qüestions importants.
Quan parlem de "la llei", hauríem de dir que són les lleis, perque hi han diversos marcs normatius que són d'aplicació. Per tant, una llei diu una cosa i altre permet contemplar altres aspectes, tot això independentment que les lleis sempre permeten una interpretació restrictiva i altre més àmplia.
Altrament, cal dir que la qüestió de la residència o estar empadronat a Arenys és un tema que es va plantejar i des de l'inici és va dir que sería complicat defensar-ho legalment, tot i que altres advocats i municipis han trobat la manera de fer-ho legalment.
Si parlem d'interpretacions restrictives de la llei, podem afirmar que tallar la Riera a l'estiu és il·legal, perque el Consistori no te els permisos i així ha estat reconegut públicament en diverses ocasions, suposo que es considera que la fi justifica els mitjans.
La qüestió de l'experiència està reconeguda a la Llei de contractes amb l'Estat com un element de qualitat necessari, aquest element ha estat present en les propostes de plecs de condicions i en les reunions del Consell de Promoció Econòmica, tret del moment final, el moment de la veritat, que s'ha eliminat tot rastre.
Val a dir, en honor a la veritat, que l'experiència es plantejava com un element més de decisió, juntament amb el preu i el projecte, com un tamboret de tres potes, al qual li heu tallat la tercera pota a darrere hora i diria que amb nocturnitat.
Per tant, per ser objectius, amic Xavier, cal documentar-se millor i conèixer tots els aspectes, de tant en tant posar-se les ulleres dels altres per veure la realitat des d'angles diferents al teu.
Més avall dius que "..per fer-hi negoci, que ha estat funcionant irregularment", ha funcionat així no per decisió del guinguetaire, sinó de l'Administració pública, jo diria que han treballat amb precarietat i en aquest cas l'Administració durant molts anys ho ha permès. No s'ha de castigar als contribuents per assumir aquesta precarietat, ans al contrari, és l'Administració pública la responsable de no haver-ho regulat, l'actual tripartit ha tingut ocasió en anteriors legislatures de canviar-ho i no ho ha fet, passem full, però no responsabilitzem als guinguetaires d'això.
Important: els guinguetaires NO ESTAN NI HAN ESTAT en contra d'aquesta regulació ni de l'actualització de les taxes (això està per escrit), la forma en que s'ha conduit aquest procés no és modèlica precisament, és manifestament millorable, d'això, si vols en parlem en un altre escrit, per no allargar-ho massa.
Critiques als periodistes per no donar informació veraç i l'equip de Govern no ha estat precisament objectiu en les seves declaracions, la diferència és que les decisions del Govern tenen impacte en la realitat i les dels periodistes no.
Alex.-
Amic Àlex,
No entraré a valorar el procés que s'ha seguit en la preparació dels plecs de contractació per a les guinguetes de la platja d'Arenys, perquè no hi he participat, encara que em consta que no tots els membres del Consell Municipal de Promoció Econòmica ho veuen de la teva manera.
En tot cas només vull insistir que la Llei no permet limitar la participació en un concurs públic per raó d'empadronament, com seria en la fase de solvència tècnica, ni tampoc puntuar diferent si ets d'un poble o ets de fora.
Per tant no es tracta de dir que hi ha altres pobles que han trobat la manera de fer-ho legalment, sinó que s'ha de dir, si és el cas, que hi ha hagut altres pobles que han infringit la llei i ningú ho haurà impugnat.
Fer segons quines afirmacions és desinformar la gent, i això no és bo.
El que sí és cert és que puguis tenir en compte l'experiència, per exemple demanant un mínim d'experiència, però això voldrà dir que et podran venir empreses de qualsevol lloc que tinguin experiència, i en canvi no donaràs cap oportunitat a qui volgués iniciar-se, fins i tot essent d'Arenys de Mar.
L'experiència,repeteixo, havia d'exigir-se per poder presentar-se o no, però mai sumar més o menys punts. És per això que es tracta d'una decisió que val la pena analitzar, i desconec com es va tractar.
Tens molta mania a demanar que els altres es posin unes altres ulleres a l'hora d'opinar. Potser t'hauries d'aplicar tu mateix aquesta pràctica i, sobretot no voler veure
política a tot arreu, sinó pensar que hi ha factors tècnics que tenen importància i alguns d'ells s'han de tenir en compte per complir la llei.
Estic d'acord que faltava una correcta regulació de les guinguetes i que l'administració és culpable, però no hi barregis tripartits o altres coalicions, sinó que pensa en governs municipals, i ara n'hi ha un que és la primera vegada que hi és, encara que hi hagi algun regidor que repeteixi (en concret dos de nou).
Quant a documentar-me, és precisament el que faig, i en el cas que ens ocupa, parlava precisament de la llei, que conec i per tant sé què diu al respecte.
I finalment, de la mateixa manera que les persones que realitzem una activitat pública, hem d'acceptar la crítica, els periodistes que representa que informen, han d'acceptar igualment la crítica, i el cas que comentava, era una mala interpretació de la llei.
Publica un comentari a l'entrada