Acebes se'n va i deixa camp lliure a Rajoy perquè es rodegi de gent més propera, o si més no, menys gastada. Aquests dies doncs, el senyor Acebes està en boca de tothom i pots escoltar tots els comentaris imaginables. Alguna cosa hi deurà haver de veritat. Ahir, a la tertúlia de les 3, de Catalunya Ràdio, parlaven d'Acebes com el frustrat candidat d'Aznar d'ara fa quatre anys.
Aznar, que avui clausurava un cicle de conferències organitzades per l'Obra Social de la Caixa, ha perdut dos dels seus homes, Zaplana i Acebes, permetent la renovació dins el PP com a solució al renovat fracàs electoral del partit.
El gran adversari del PP és l'etiqueta d'anticatalà que s'ha guanyat i que avui Aznar criticava. Al final són conscients que amb els resultats electorals que obtenen a Catalunya no tenen massa possibilitats de recuperar el govern de l'Estat, però caldria veure la manera de trencar aquesta dinàmica i aconseguir el creixement que sí ha obtingut a Espanya.
Si el PP ha de tenir-ho present, el PSOE no ho pot oblidar, perquè la seva trajectòria no és massa afalagadora, i si l'èxit només li ve de Catalunya, caldrà conrear-ho no fos cas que es girés la truita. Aznar es lamentava que Catalunya perdés el temps amb lluites entre nacionalismes, i que el futur no es trobés en la disjuntiva entre plantejaments socialistes o lliberals.
Aznar ha recordat els pactes del Majestic amb CIU, i els bons resultats que en varen treure Catalunya i Espanya, o bé l'increment progressiu del finançament de Catalunya en el darrer govern del PP. Si es confirmessin els rumors que el govern espanyol ajornaria fins al 2010 el finançament promès, algú podria pensar que és el començament de la fi d'aquest govern socialista, que massa sovint s'oblida dels deures i les promeses, i a la llarga això podria girar-se-li en contra. Que ningú s'oblidi que tot allò que puja, cau, i que hi ha caigudes molt doloroses.
Aznar, que avui clausurava un cicle de conferències organitzades per l'Obra Social de la Caixa, ha perdut dos dels seus homes, Zaplana i Acebes, permetent la renovació dins el PP com a solució al renovat fracàs electoral del partit.
El gran adversari del PP és l'etiqueta d'anticatalà que s'ha guanyat i que avui Aznar criticava. Al final són conscients que amb els resultats electorals que obtenen a Catalunya no tenen massa possibilitats de recuperar el govern de l'Estat, però caldria veure la manera de trencar aquesta dinàmica i aconseguir el creixement que sí ha obtingut a Espanya.
Si el PP ha de tenir-ho present, el PSOE no ho pot oblidar, perquè la seva trajectòria no és massa afalagadora, i si l'èxit només li ve de Catalunya, caldrà conrear-ho no fos cas que es girés la truita. Aznar es lamentava que Catalunya perdés el temps amb lluites entre nacionalismes, i que el futur no es trobés en la disjuntiva entre plantejaments socialistes o lliberals.
Aznar ha recordat els pactes del Majestic amb CIU, i els bons resultats que en varen treure Catalunya i Espanya, o bé l'increment progressiu del finançament de Catalunya en el darrer govern del PP. Si es confirmessin els rumors que el govern espanyol ajornaria fins al 2010 el finançament promès, algú podria pensar que és el començament de la fi d'aquest govern socialista, que massa sovint s'oblida dels deures i les promeses, i a la llarga això podria girar-se-li en contra. Que ningú s'oblidi que tot allò que puja, cau, i que hi ha caigudes molt doloroses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada