Aquest és l'escrit que fa mil des de que em vaig decidir obrir el bloc i escriure-hi la meva opinió sobre la realitat arenyenca, catalana i d'arreu, primer de manera esporàdica, però ja des de farà uns dos anys, diàriament. Això fa que els temes es puguin repetir, en funció de la seva actualitat, i en tot cas caldrà analitzar si amb el temps les coses les veig del mateix color, o bé es nota l'acumulació d'anys i d'experiències. En el fons, el que té sentit és la relativitat de les coses, i l'estupidesa de quan jugues totes les cartes en un sol número: la vida és molt més complexa.
Avui volia parlar de la meva estada a l'embassament de Sau, però també és interessant recollir les declaracions del senyor Sirera, o dels beneficis de la pluja.
Quant a Sau, feia força temps que no hi havia anat i per tant no podia comparar el nivell actual de l'aigua amb el que tenia abans de les pluges, si no era per les imatges projectades per la televisió, però el que sí he pogut constatar és que estava molt més buit del que jo el recordava. Sempre que havia anat a la presa de Sau, m'envaïa una estranya melancolia, com si hi trobés a faltar senyals de vida. Avui no era gaire més estrany de les altres vegades, encara que hi havia alguns cotxes, amb parelles o família sencera, comprovant el nivell, sota la pluja fina.
I parlant d'aigua us diré que els pagesos ja en tenen prou. Els que vivim a la ciutat, analitzem la sequera de manera diferent dels que viuen de la terra. Tots vèiem que calia que plogués i ho trobàvem tot molt sec. Ara ens agrada tanta pluja i qui no pensa que no s'aturi perquè no sabem quan hi tornarà. Però els pagesos pateixen perquè no hi hagi excés d'aigua que els faci malbé la collita. Ara, ja hi ha prou aigua, no cal que plogui més, però que després no trigui massa, perquè la tornarem a necessitar. La bonda de la pluja és evident, sempre i quan plogui mesuradament, però, com deia Raimon, al meu país la pluja no sap ploure.
Per acabar aquest número 1.000 deixeu-me que critiqui les declaracions del diputat del PPC, el senyor Sirera, i de retruc a l'arquebisbe Rouco, perquè les intromissions s'han de criticar tant si t'afavoreixen com si et perjudiquen. Rouco ha demostrat el seu talant ultra conservador i per això sempre ha buscat la complicitat del PP, i molts ho hem criticat, però des del PP defensaven que l'Església pogués manifestar les seves preferències polítiques. Ara que el PP és una olla de grills, i que el senyor Rajoy sembla voler decantar-se cap al centre, l'arquebisbe es posiciona contra Mariano Rajoy, perquè el deu trobar poc de dretes, i al senyor Sirera no li agrada. Jo li recomano que llegeixi la premsa de començaments d'any, l'analitzi i després opini. Veurà que si vol ser coherent no pot criticar a monsenyor Rouco, encara que hi tindria tot el dret, perquè el senyor Rouco no pot actuar de manera individual, quan representa la jerarquia eclesiàstica espanyola. També caldria recordar a Rouco, que la jerarquia eclesiàstica no representa la totalitat de les bases de l'església, sinó que cada vegada estan més allunyats.
Avui volia parlar de la meva estada a l'embassament de Sau, però també és interessant recollir les declaracions del senyor Sirera, o dels beneficis de la pluja.
Quant a Sau, feia força temps que no hi havia anat i per tant no podia comparar el nivell actual de l'aigua amb el que tenia abans de les pluges, si no era per les imatges projectades per la televisió, però el que sí he pogut constatar és que estava molt més buit del que jo el recordava. Sempre que havia anat a la presa de Sau, m'envaïa una estranya melancolia, com si hi trobés a faltar senyals de vida. Avui no era gaire més estrany de les altres vegades, encara que hi havia alguns cotxes, amb parelles o família sencera, comprovant el nivell, sota la pluja fina.
I parlant d'aigua us diré que els pagesos ja en tenen prou. Els que vivim a la ciutat, analitzem la sequera de manera diferent dels que viuen de la terra. Tots vèiem que calia que plogués i ho trobàvem tot molt sec. Ara ens agrada tanta pluja i qui no pensa que no s'aturi perquè no sabem quan hi tornarà. Però els pagesos pateixen perquè no hi hagi excés d'aigua que els faci malbé la collita. Ara, ja hi ha prou aigua, no cal que plogui més, però que després no trigui massa, perquè la tornarem a necessitar. La bonda de la pluja és evident, sempre i quan plogui mesuradament, però, com deia Raimon, al meu país la pluja no sap ploure.
Per acabar aquest número 1.000 deixeu-me que critiqui les declaracions del diputat del PPC, el senyor Sirera, i de retruc a l'arquebisbe Rouco, perquè les intromissions s'han de criticar tant si t'afavoreixen com si et perjudiquen. Rouco ha demostrat el seu talant ultra conservador i per això sempre ha buscat la complicitat del PP, i molts ho hem criticat, però des del PP defensaven que l'Església pogués manifestar les seves preferències polítiques. Ara que el PP és una olla de grills, i que el senyor Rajoy sembla voler decantar-se cap al centre, l'arquebisbe es posiciona contra Mariano Rajoy, perquè el deu trobar poc de dretes, i al senyor Sirera no li agrada. Jo li recomano que llegeixi la premsa de començaments d'any, l'analitzi i després opini. Veurà que si vol ser coherent no pot criticar a monsenyor Rouco, encara que hi tindria tot el dret, perquè el senyor Rouco no pot actuar de manera individual, quan representa la jerarquia eclesiàstica espanyola. També caldria recordar a Rouco, que la jerarquia eclesiàstica no representa la totalitat de les bases de l'església, sinó que cada vegada estan més allunyats.
1 comentari:
1000 articles!
Felicitats!!
Publica un comentari a l'entrada