Avui encara no he pogut llegir el diari i he anat de dret al diari digital per veure, al menys de passada, quins temes d'actualitat hi havia. Me n'he trobat dos i havia de decidir-me per un d'ells, però no era fàcil, i no pas perquè hi entengui dels dos, sinó tot el contrari, no hi entenc res.
La primera notícia deia: "Laporta posa en Guardiola al front de l'equip i esquiva haver de demanar perdó pel fracàs esportiu". La segona parlava de la Madonna: "Madonna repeteix el bes lèsbic".
Ja em perdonaran els socis barcelonistes i els seguidors del món del futbol, en general, pel meu atreviment a opinar al respecte, però trobo que els problemes actuals del Barça no els solucionarà en Guardiola. Aquest xicot ja va fracassar a can Barça, encara que es va dissimular, perquè tenia les seves simpaties i en aquells moments, tenir un nen de casa jugant al primer equip era tota una efemèrides.
Diuen els que hi entenen que fins ara només ha entrenat equips de tercera categoria i que no té experiència amb equips que es veuen forçats a guanyar sempre, si no volen fer enfadar els socis. Jo penso que hauria estat millor posar-hi un entrenador amb experiència, però sobretot amb mala llet i caràcter dur, per una banda, i ambiciós, per l'altra. Perquè a mi, tot i no haver seguit els partits del Barça, la imatge que em donava l'actual entrenador, era de tenir llet a les venes.
Avui també em deien que posar en Mouriño, per exemple, era enfrontar-se amb en Cruyff, que sembla ser que encara exerceix molta influència a can Barça, sobretot amb l'actual presidència. En canvi, col·locant en Guardiola, és la millor manera de continuar depenent de l'opinió del senyor Cruyff, que com que no es posa al davant de cap equip, no té el perill del fracàs.
La Madonna viu gràcies a l'escàndol, i com que la gent ens hi acostumem fàcilment, cal anar escandalitzant de tant en tant, per evitar desaparèixer de les primeres pàgines dels diaris. És una persona intel·ligent, i sap què fer a cada moment, i en cada ocasió i lloc, per animar el públic a seguir els seus espectacles.
M'imagino que canta bé i que els seus seguidors gaudeixen de la música, però amb això no n'hi ha prou i cal anar a buscar ressò entre els cercles de gent que no aniran mai als seus concerts, i probablement no compraran cap CD, però aprofitaran la notícia del darrer escàndol, per parlar-ne al cafè o a la feina.
De totes maneres, jo em faig la pregunta: és un bes lèsbic motiu suficient d'escàndol? A qui escandalitza? Potser a una societat americana on tothom pot portar una arma a la butxaca, però qualsevol símbol sexual mereix la reprovació més generalitzada.
Sigui com sigui, però, el Barça i la Madonna continuaran omplint moltes pàgines de diari, i nosaltres en serem uns bons consumidors, guanyin o perdin les copes i lligues, o organitzi els saraus que li passin pel cap. En el fons els humans amb poca cosa ens acontentem, encara que a vegades pugui semblar que som molt crítics i exigents.
La primera notícia deia: "Laporta posa en Guardiola al front de l'equip i esquiva haver de demanar perdó pel fracàs esportiu". La segona parlava de la Madonna: "Madonna repeteix el bes lèsbic".
Ja em perdonaran els socis barcelonistes i els seguidors del món del futbol, en general, pel meu atreviment a opinar al respecte, però trobo que els problemes actuals del Barça no els solucionarà en Guardiola. Aquest xicot ja va fracassar a can Barça, encara que es va dissimular, perquè tenia les seves simpaties i en aquells moments, tenir un nen de casa jugant al primer equip era tota una efemèrides.
Diuen els que hi entenen que fins ara només ha entrenat equips de tercera categoria i que no té experiència amb equips que es veuen forçats a guanyar sempre, si no volen fer enfadar els socis. Jo penso que hauria estat millor posar-hi un entrenador amb experiència, però sobretot amb mala llet i caràcter dur, per una banda, i ambiciós, per l'altra. Perquè a mi, tot i no haver seguit els partits del Barça, la imatge que em donava l'actual entrenador, era de tenir llet a les venes.
Avui també em deien que posar en Mouriño, per exemple, era enfrontar-se amb en Cruyff, que sembla ser que encara exerceix molta influència a can Barça, sobretot amb l'actual presidència. En canvi, col·locant en Guardiola, és la millor manera de continuar depenent de l'opinió del senyor Cruyff, que com que no es posa al davant de cap equip, no té el perill del fracàs.
La Madonna viu gràcies a l'escàndol, i com que la gent ens hi acostumem fàcilment, cal anar escandalitzant de tant en tant, per evitar desaparèixer de les primeres pàgines dels diaris. És una persona intel·ligent, i sap què fer a cada moment, i en cada ocasió i lloc, per animar el públic a seguir els seus espectacles.
M'imagino que canta bé i que els seus seguidors gaudeixen de la música, però amb això no n'hi ha prou i cal anar a buscar ressò entre els cercles de gent que no aniran mai als seus concerts, i probablement no compraran cap CD, però aprofitaran la notícia del darrer escàndol, per parlar-ne al cafè o a la feina.
De totes maneres, jo em faig la pregunta: és un bes lèsbic motiu suficient d'escàndol? A qui escandalitza? Potser a una societat americana on tothom pot portar una arma a la butxaca, però qualsevol símbol sexual mereix la reprovació més generalitzada.
Sigui com sigui, però, el Barça i la Madonna continuaran omplint moltes pàgines de diari, i nosaltres en serem uns bons consumidors, guanyin o perdin les copes i lligues, o organitzi els saraus que li passin pel cap. En el fons els humans amb poca cosa ens acontentem, encara que a vegades pugui semblar que som molt crítics i exigents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada