El personatge d'avui és notícia arreu. La seva decisió de no optar a ser President del Consell d'Estat ni Comandant en Cap no pot passar desapercebuda. Cuba i Fidel Castro han estat en boca de tot el món occidental, des de fa molts anys. 49 anys al capdavant del govern, són molts anys, i no han estat uns anys qualsevol, ni les circumstàncies que l'han envoltat tampoc.
Parlar de Cuba i Fidel Castro en una tertúlia és la millor manera de confrontar opinions, i pot resultar difícil evitar caure en defenses o atacs fanàtics. Castro ha despertat passions i grans ires, i el seu enfrontament amb la potencia nord-americana ha marcat tota la seva vida política i la del seu poble.
No he estat mai a l'illa, però he tingut alguna oportunitat per parlar amb cubans, i us haig de dir que sempre m'ha estat difícil entendre aquella barreja d'estima i desencís sobre la política del seu país, la manera d'organitzar-se i de tirar endavant un país, pràcticament ofegat pel bloqueig dels Estats Units.
Per a una persona de la meva generació, resulta difícil imaginar-se Cuba sense Fidel Castro, i es veu difícil que el seu germà, qui sembla ser que el substituirà, sigui capaç de liderar amb la fermesa necessària per continuar la mateixa política, i fer front al bloqueig internacional.
Tot això pot portar a un canvi democràtic a l'illa, capaç de fer una transició a un model de lliure pensament, però no és fàcil, perquè la seva situació comparant-la amb el món que l'envolta, no li permetria avançar sense algun tipus de suport i acompanyament, des del punt de vista polític, però evidentment també econòmic.
És molt probable que es produeixi un trànsit cap a sistemes més democràtics, però caldria que no es perdessin els elements positius del seu model social. No siguem simplistes a l'hora d'analitzar. Parlar amb cubans, t'ajuda a descobrir aquells errors de la nostra societat, que tenim tan assumits, que ja no som capaços d'apreciar. Seguirem els esdeveniments, i desitjaria que fossin beneficiosos per als seus habitants.
Parlar de Cuba i Fidel Castro en una tertúlia és la millor manera de confrontar opinions, i pot resultar difícil evitar caure en defenses o atacs fanàtics. Castro ha despertat passions i grans ires, i el seu enfrontament amb la potencia nord-americana ha marcat tota la seva vida política i la del seu poble.
No he estat mai a l'illa, però he tingut alguna oportunitat per parlar amb cubans, i us haig de dir que sempre m'ha estat difícil entendre aquella barreja d'estima i desencís sobre la política del seu país, la manera d'organitzar-se i de tirar endavant un país, pràcticament ofegat pel bloqueig dels Estats Units.
Per a una persona de la meva generació, resulta difícil imaginar-se Cuba sense Fidel Castro, i es veu difícil que el seu germà, qui sembla ser que el substituirà, sigui capaç de liderar amb la fermesa necessària per continuar la mateixa política, i fer front al bloqueig internacional.
Tot això pot portar a un canvi democràtic a l'illa, capaç de fer una transició a un model de lliure pensament, però no és fàcil, perquè la seva situació comparant-la amb el món que l'envolta, no li permetria avançar sense algun tipus de suport i acompanyament, des del punt de vista polític, però evidentment també econòmic.
És molt probable que es produeixi un trànsit cap a sistemes més democràtics, però caldria que no es perdessin els elements positius del seu model social. No siguem simplistes a l'hora d'analitzar. Parlar amb cubans, t'ajuda a descobrir aquells errors de la nostra societat, que tenim tan assumits, que ja no som capaços d'apreciar. Seguirem els esdeveniments, i desitjaria que fossin beneficiosos per als seus habitants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada