La Lucia s'esgargamella

Avui se m'ha donat per escriure el post amb l'opera de Donizetti Lucia de Lammermoor , de música de fons, on la Lucia, en aquest cas la soprano Joan Sutherland, s'esgargamella d'allò més, però amb una veu que és d'admirar. A la versió que tinc el tenor Pavarotti interpreta el paper d'Edgardo. Com podeu veure, una gran parella vocal que enamoren els amants de l'òpera i ens fan passar una bona estona als que no en som seguidors, però que ens agrada la música, i especialment l'instrument de la veu.
De totes maneres em resulta difícil concentrar-me en l'escrit, perquè sóc d'aquelles persones que la música que m'agrada l'haig d'escoltar i no em val sentir-la de fons, perquè hi hagi text o no n'hi hagi, la música s'expressa, dialoga i requereix ser escoltada perquè la teva ment la correspongui.
Sempre he pensat que la gent que no troba plaer en la música, la deu trobar com un encadenament de notes i silencis, amb més o menys ordre, i llavors m'adono de la sort dels que gaudim escoltant música, sigui quina sigui: actual, antiga, clàssica, moderna, contemporània, jazz, rock, pop, country, disco... la qüestió és respondre sensiblement als estímuls de l'art.
Immediatament em pregunto si ja conreem suficientment la sensibilitat, si la treballem per anar-la ampliant, en intensitat i en diferents camps. Si no tenim cura d'aquest aprenentatge ens pot quedar un futur molt gris i uniforme, sense matisos ni relleus; un futur amorfa i linial; un futur que jo no vull per als meus fills.