Havia de redactar l’escrit de l’Ametlla d’Arenys, del mes de desembre, i tenia clar de què volia parlar. M’he posat a redactar-lo acompanyat de l'audició de fragments musicals, alguns dels quals feia temps que no reproduïa.
No sé si a vosaltres us passa, però jo necessito recuperar de tant en tant aquelles peces musicals que en alguna època de la meva vida he tingut molt present. Aquelles obres que després d’adquirir-les, escoltava de manera seguida fins a conèixer a fons.
No és que no m’agradi descobrir peces noves, per engrandir la meva col·lecció, el meu àlbum virtual, però la meva oïda necessita haver-les escoltat unes quantes vegades, en alguna ocasió força vegades, abans no en pugui gaudir plenament. Conèixer quin és l’acord immediatament següent al que estic escoltant en aquell instant, és tot un plaer auditiu.
Les peces que m’han fet reviure moments passats, quan no vivia ni tan sols a Arenys, o no em dedicava a les tasques que avui m’omplen l’agenda, ni tenia la sort de viure amb la meva actual família, han estat el Rèquiem, de Gabriel Fauré, una peça deliciosa, que no em cansaria mai d’escoltar, i la Missa Salisburgensis, atribuïda a Orazio Benevoli (1605-1672), però també a Andreas Hofer (1629-1684), i a Heinrich Ignaz Franz von Biber (1644-1704), que per ara sembla que és qui té més números, encara que ningú posaria la mà al foc.
De la mateixa manera que haig d’alimentar el meu cos, la meva oïda necessita, encara que sigui molt de tant en tant, alimentar-se de peces excel·lents que m’ajuden a superar els moments difícils, els dies d’acumulació de feina, els dies aparentment menys gratificants. Després... és tota una altra cosa!
No sé si a vosaltres us passa, però jo necessito recuperar de tant en tant aquelles peces musicals que en alguna època de la meva vida he tingut molt present. Aquelles obres que després d’adquirir-les, escoltava de manera seguida fins a conèixer a fons.
No és que no m’agradi descobrir peces noves, per engrandir la meva col·lecció, el meu àlbum virtual, però la meva oïda necessita haver-les escoltat unes quantes vegades, en alguna ocasió força vegades, abans no en pugui gaudir plenament. Conèixer quin és l’acord immediatament següent al que estic escoltant en aquell instant, és tot un plaer auditiu.
Les peces que m’han fet reviure moments passats, quan no vivia ni tan sols a Arenys, o no em dedicava a les tasques que avui m’omplen l’agenda, ni tenia la sort de viure amb la meva actual família, han estat el Rèquiem, de Gabriel Fauré, una peça deliciosa, que no em cansaria mai d’escoltar, i la Missa Salisburgensis, atribuïda a Orazio Benevoli (1605-1672), però també a Andreas Hofer (1629-1684), i a Heinrich Ignaz Franz von Biber (1644-1704), que per ara sembla que és qui té més números, encara que ningú posaria la mà al foc.
De la mateixa manera que haig d’alimentar el meu cos, la meva oïda necessita, encara que sigui molt de tant en tant, alimentar-se de peces excel·lents que m’ajuden a superar els moments difícils, els dies d’acumulació de feina, els dies aparentment menys gratificants. Després... és tota una altra cosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada