Capellà bomber i Creu de Sant Jordi

En vaig sentir a parlar per primera vegada l'any passat, però ell ja coneixia la nostra vila; havia vingut a beneir la nova caserna dels Bombers d'Arenys, fa uns quants anys ja. Allà es va fer amic dels regidors i regidores i el cas és que per segon any consecutiu ha vingut a concelebrar la missa de Sant Roc.
De fet no el conec suficientment per poder-ne parlar, però pels comentaris que m'han fet, pel sermó d'aquest vespre i les quatre paraules que ens hem dit a la sagristia, haig de dir que m'ha caigut simpàtic, i una cosa que encara és més important, l'he trobat molt humà i proper; una qualitat que és bona de posseir, i sobretot quan has decidit predicar la vida del salvador.
Ha estat a la sagristia, quan li comentava que avui parlaria d'ell al meu blog, que m'han fet saber que enguany havia rebut la Creu de Sant Jordi, un motiu suficient per esbrinar la seva història, cosa que sens dubte he volgut fer.
Es tracta de Josep Lluís Fernández Padró, i aquest és el resum biogràfic que surt amb la noticia del lliurament de la Creu de Sant Jordi:

Barcelona, 1940. Rector i bomber. Llicenciat en filosofia pontifícia a Roma, ha estat cofundador del Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona. Ha rebut la medalla d'or per 35 anys al cos de Bombers de la Generalitat. Ha estat rector de la comunitat de Sant Isidor de Barcelona i de la comunitat de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramanet. Missioner al Camerun entre el 1971 i el 1986.

Intueixo que és una d'aquelles persones amb qui et venen ganes de parlar, i sobretot escoltar. Perquè no hi ha res més important que comprovar que les coses que et diuen es raonen i tenen un motiu de ser. No us penseu que això passi massa freqüent. No passa a la vida diària, ni escoltant molts sermons o lliçons magistrals. A vegades un es perd buscant els mots més escaients, quan amb les paraules més banals i les idees més simples, et pots fer entendre molt millor.
En el sermó d'avui, després d'una accidentada lectura de l'evangeli, ens ha fet memòria d'una de les més grans injustícies que hem comès els europeus i altres països occidentals, com és l'explotació del continent africà. Ens ha fet notar que és a una part de la seva població a qui neguem l'entrada, després de jugar-se la vida per aconseguir la riba. És bo que ens ho recordin, perquè és un pensament que ens fa mal, i ens el traiem del cap tan ràpidament com podem.
M'agradaria tenir l'oportunitat d'intercanviar amb el rector i bomber, més que quatre paraules. Estic convençut que té molt per ensenyar, i m'agrada que s'hagi trobat bé a la nostra vila, i confio que l'any vinent ens torni a visitar.