Diumenge tranquil per recuperar la informació aparcada durant una setmana. M'he assabentat de la visita del president espanyol i també de tot l'enrenou que hi ha hagut arran de l'apagada de llum de bona part de Barcelona, o dels diferents episodis de la nostra RENFE.
També he llegit la notícia de l'esfondrament d'un pont sobre el riu Mississipi, que per cert, diu molt poc a favor de la societat americana.
Com és evident, cada notícia dóna peu a molts comentaris, però parlar ara del pont esfondrat semblaria voler sortir d'estudis. Em quedo amb les cabrioles del president Zapatero, en la seva visita a Catalunya, o bé al capdavant del PSOE, en el cas de Navarra.
Els equilibris en política fan mal quan no es va amb la veritat per davant. Donar la culpa només als espanyols seria un error, però voler-los justificar sempre, no seria pas millor.
Al nostre país hem dormit a la palla, al mateix temps que hem patit el centralisme d'Estat. Dic que hem dormit a la palla perquè ens hem entretingut massa queixant-nos dels greuges comparatius, oblidant-nos de fer anar la màquina del progrés econòmic. D'això en tenim la culpa tots, cadascú en la justa mesura i els nostres polítics al davant.
Ens ha faltat unitat i saber anar junts a negociar el que ens correspon. Hem dedicat massa esforç en defensar lo intangible, que al mateix temps no tots ho comparteixen, i ens hem oblidat de posar pel davant aquells elements palpables que tothom podria defensar. No era tan la senyera al balcó, l'himne nacional, o les seleccions nacionals esportives, sense voler-ne treure importància, com exigir inversió per a no deixar les infraestructures obsoletes. Em direu que una cosa porta l'altra, però jo us diré que en tot cas l'estratègia ha fallat. Hi ha posicions que ajuden a encaixar i aglutinar més gent i d'altres que separen, deixant més feble i vulnerable l'acció a emprendre. Si heu cantat mai en cap cor, sabreu que hi ha veus que lliguen i d'altres que són estridents. Aquestes veus que tenen l'habilitat d'empastar, fan un gran servei a la corda i al cor; les altres, en canvi, sempre se senten discordants i provoquen que el resultat sigui dolent.
Probablement sóc la persona menys indicada per parlar d'estratègies partidistes, per la meva condició d'independent. Potser per aquest motiu jo prefereixo anar amb la veritat per davant, sense amagar res que després me n'hagi de penedir.
I per què el nom del títol?
Perquè m'han dit que avui l'aigua de la tercera platja era clara i neta, i això no passa cada dia!
També he llegit la notícia de l'esfondrament d'un pont sobre el riu Mississipi, que per cert, diu molt poc a favor de la societat americana.
Com és evident, cada notícia dóna peu a molts comentaris, però parlar ara del pont esfondrat semblaria voler sortir d'estudis. Em quedo amb les cabrioles del president Zapatero, en la seva visita a Catalunya, o bé al capdavant del PSOE, en el cas de Navarra.
Els equilibris en política fan mal quan no es va amb la veritat per davant. Donar la culpa només als espanyols seria un error, però voler-los justificar sempre, no seria pas millor.
Al nostre país hem dormit a la palla, al mateix temps que hem patit el centralisme d'Estat. Dic que hem dormit a la palla perquè ens hem entretingut massa queixant-nos dels greuges comparatius, oblidant-nos de fer anar la màquina del progrés econòmic. D'això en tenim la culpa tots, cadascú en la justa mesura i els nostres polítics al davant.
Ens ha faltat unitat i saber anar junts a negociar el que ens correspon. Hem dedicat massa esforç en defensar lo intangible, que al mateix temps no tots ho comparteixen, i ens hem oblidat de posar pel davant aquells elements palpables que tothom podria defensar. No era tan la senyera al balcó, l'himne nacional, o les seleccions nacionals esportives, sense voler-ne treure importància, com exigir inversió per a no deixar les infraestructures obsoletes. Em direu que una cosa porta l'altra, però jo us diré que en tot cas l'estratègia ha fallat. Hi ha posicions que ajuden a encaixar i aglutinar més gent i d'altres que separen, deixant més feble i vulnerable l'acció a emprendre. Si heu cantat mai en cap cor, sabreu que hi ha veus que lliguen i d'altres que són estridents. Aquestes veus que tenen l'habilitat d'empastar, fan un gran servei a la corda i al cor; les altres, en canvi, sempre se senten discordants i provoquen que el resultat sigui dolent.
Probablement sóc la persona menys indicada per parlar d'estratègies partidistes, per la meva condició d'independent. Potser per aquest motiu jo prefereixo anar amb la veritat per davant, sense amagar res que després me n'hagi de penedir.
I per què el nom del títol?
Perquè m'han dit que avui l'aigua de la tercera platja era clara i neta, i això no passa cada dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada