Dissabte comença un nou mandat amb un conjunt de preguntes que, hores d’ara, no han obtingut resposta. Preguntes que ens hem anat fent durant quatre anys i que caldrà donar resposta ben aviat.
Què passarà amb el Xifré? Però també amb altres equipaments, com l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, el convent de les Clarisses, l’antic escorxador, la Torre dels Encantats... alguns de propietat municipal, d’altres com opció de compra.
Què hi ha del Centre de Dia? El Geriàtric? l’ampliació del CAP?, o bé: tindrem transport públic? Es cobrirà la part pendent de La Riera? Quan es traslladarà la C-61 (antiga B-511)? Quan s’iniciaran les obres de l’Escola Sinera? I l’Escola Bressol?
Es nomenarà finalment el defensor/a de la ciutadania? I la plaça de cap de Recursos Humans? Tornarem a tenir el servei de Protecció Civil? I les lloses de la Riera? Quan s’arranjaran els carrers d’Arenys?
N’hi ha més: quan s’implantarà la recollida selectiva de la brossa? Es faran les paus amb els joves implicats en la nit de naps de 2006? Aconseguiran els joves un espai que no tingui les limitacions del Calisay?
Coneixerem el famós Pla d’Acció Cultural, encarregat per CIU+PP? Sabrem el motiu o motius perquè no es va fer públic el seu resultat? Quin model de ràdio tindrem per dinamitzar-la millor?
Es trobarà solucions per a cadascuna de les urbanitzacions del municipi? S’aconseguirà una connexió decent entre els dos Arenys, a l’alçada de Vallvidrera? I moltes més... però n’hi ha una de molt important: recuperarem el diàleg?
Tot això no és inventat, tot això forma part d’una realitat que s’ha tingut encallada durant quatre anys, i que el dia 27 de maig que va quedar en evidència. S’inicia un nou mandat que ha de resultar l’altra cara de la moneda. La continuïtat no té sentit perquè cal recuperar la il·lusió, el compromís, l’eficàcia i l’eficiència. Ara cal encomanar aquesta il·lusió i demanar-ne la participació. Qui governi, que ho tingui en compte!
Què passarà amb el Xifré? Però també amb altres equipaments, com l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, el convent de les Clarisses, l’antic escorxador, la Torre dels Encantats... alguns de propietat municipal, d’altres com opció de compra.
Què hi ha del Centre de Dia? El Geriàtric? l’ampliació del CAP?, o bé: tindrem transport públic? Es cobrirà la part pendent de La Riera? Quan es traslladarà la C-61 (antiga B-511)? Quan s’iniciaran les obres de l’Escola Sinera? I l’Escola Bressol?
Es nomenarà finalment el defensor/a de la ciutadania? I la plaça de cap de Recursos Humans? Tornarem a tenir el servei de Protecció Civil? I les lloses de la Riera? Quan s’arranjaran els carrers d’Arenys?
N’hi ha més: quan s’implantarà la recollida selectiva de la brossa? Es faran les paus amb els joves implicats en la nit de naps de 2006? Aconseguiran els joves un espai que no tingui les limitacions del Calisay?
Coneixerem el famós Pla d’Acció Cultural, encarregat per CIU+PP? Sabrem el motiu o motius perquè no es va fer públic el seu resultat? Quin model de ràdio tindrem per dinamitzar-la millor?
Es trobarà solucions per a cadascuna de les urbanitzacions del municipi? S’aconseguirà una connexió decent entre els dos Arenys, a l’alçada de Vallvidrera? I moltes més... però n’hi ha una de molt important: recuperarem el diàleg?
Tot això no és inventat, tot això forma part d’una realitat que s’ha tingut encallada durant quatre anys, i que el dia 27 de maig que va quedar en evidència. S’inicia un nou mandat que ha de resultar l’altra cara de la moneda. La continuïtat no té sentit perquè cal recuperar la il·lusió, el compromís, l’eficàcia i l’eficiència. Ara cal encomanar aquesta il·lusió i demanar-ne la participació. Qui governi, que ho tingui en compte!
2 comentaris:
Des d'alguns blocs volem fer una crida a parlar de l'Àfrica, a dedicar-li un espai als nostres posts.
Pensar en l'Àfrica, tenir-la present, és ja alguna cosa. El principi indispensable
Seria fantàstic comptar amb tu! T'apuntes?
http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/06/ms-lletres-per-lfrica.html
Si tenim una mica de consciència, de ben segur que ens sentim incòmodes pensant en la situació del continent africà.
Dedicar-hi moments de reflexió és el mínim que podem fer, des de la nostra societat egoista. El meu bloc no es pot quedar al marge.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada