Com tot un senyor

A casa ho havia sentit a dir, per referir-se a actituds dignes de tenir en compte o recordar. Actituds positives davant les adversitats, i fins i tot les injustícies. Això m’hauria agradat poder-ho sentir aquests dies, després del pacte d’entesa dels partits d’esquerra, però tot fa pensar que no serà així.
Li deia a la Isabel que m’havia pres l’article d’avui, perquè quan he llegit les paraules de la Montse, he pensat que calia comentar-ho. Tot i que la Isabel ho diu molt clar i senzill, voldria fer una reflexió perquè em serveixi per a mi mateix. No voldria caure en el parany de no saber apreciar ni tenir en compte l’opinió dels altres, i arribar a creure’m que només jo tinc raó.
Sembla ser que l’alcalde en funcions ha aprofitat Ràdio Arenys per desprestigiar els partits que han pactat un nou govern municipal, i indirectament als més de tres mils electors que els han donat la confiança.
No volia parlar de l’oferta que la seva coalició va presentar a ERC per poder-se mantenir en el poder. No volia dir què em semblava el fet que els donessin l’alcaldia, les regidories que volguessin i, el que és més fort, la priorització del seu programa. La pregunta que em faig, i que també es fa la Isabel, és quina consideració té dels seus gairebé dos mil votants.
A la vida privada, la pública i a tot arreu, s’ha de poder anar amb el cap ben alt, i acceptar les circumstàncies, encara que no s’hi estigui d’acord. La credibilitat i el respecte s’han de guanyar sense necessitat de desprestigiar els altres. Entenc que és difícil acceptar segons quines situacions, i sinó que li demanin a en Santi Fontbona o en Joaquim Ponsarnau, en relació el 2003. Tots dos varen perdre l’opció de mantenir el pacte de govern, i ho varen acceptar tristos, però com tot uns senyors.