A pocs mesos de les eleccions el trencaclosques polític està per construir, i tothom té pressa per moure fitxa i anar configurant la imatge final. No és nou d’ara sinó que acostuma a passar sempre, encara que probablement ara hi ha més bellugadisses atesos els precedents.
A ningú se li escapa que portàvem massa temps queixant-nos de la poca afinitat entre els partits polítics i la ciutadania, i del progressiu desencís que ha fet créixer l’abstenció i el vot en blanc, en les darreres eleccions autonòmiques. Era freqüent escoltar en tertúlies improvisades, les queixes per aquesta poca sintonia amb el poble, i la necessitat de canviar la manera de fer política i als mateixos polítics.
Tot això genera corrents d’opinió i afavoreix la sortida de nous col·lectius amb la voluntat, si més no pressuposada, d’aconseguir trencar la inèrcia apàtica dels partits tradicionals. Això explicaria l’èxit de “Ciudadanos partido de la ciudadania”, a les passades eleccions, com també els intents desestabilitzadors de Carretero dins d’ERC, ara, però també durant l’anterior legislatura quan ocupava el càrrec de Conseller, més pendent de la seva imatge que de la gestió de la seva conselleria.
A nivell local, Arenys de Mar també veu néixer un grup d’independents (VIA), amb la intenció d’injectar vitamines a un govern municipal que ha viscut quatre anys adormit, perdent pistonada, i és probable que es configuri la llista del nou partit parlamentari.
Hem d’estar preparats per saber veure què hi ha de voluntariós i serietat en aquests nous projectes, per no caure en l’error de defensar ambicions personals, en lloc de projectes de país o de poble. La honestedat es demostra dia rere dia, però a vegades és massa tard. Només cal que analitzem persones i propostes que ens varen presentar en època de campanya electoral, i les comparem amb els resultats i actituds demostrades. Un error de càlcul col·lectiu, ens pot fer perdre quatre anys més de la nostra vida.
Ho escrivia fa temps en aquest blog: Carretero sacseja ERC. En política sembla ser que la gent no entén que els draps bruts cal rentar-los de portes endins, a no ser que es faci intencionadament per comprometre els adversaris polítics que tens dins del partit. Carretero n’és un expert, i es troba en un partit que ha sofert força intríngulis.
La política espanyola no ens porta massa alegries, ni motius per sentir-se optimista, i és per això que quan hi ha alguna pinzellada positiva, val la pena comentar-la, no sigui que duri poc temps. Em refereixo a l’enquesta que comenten els diaris, on presumiblement la ciutadania castiga l’actitud del PP. Tant de bo fóssim tan clarividents, tots plegats, per arraconar actituds tan mesquines com ens han demostrat en els darrers quatre anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada