més que tot escoltar-lo, perquè qui el coneix sap molt bé la seva facilitat de paraula i els seus recursos en forma de contes, rondalles i experiències.A les 7 del matí ja ens trobàvem davant del Calisay, i hem format un grup de quinze persones per anar cap a Sant Celoni. Allà s’hi ha incorporat el darrer membre del grup i hem prosseguit cap a Mosqueroles i La Costa del Montseny.
En Ramon volia ensenyar-nos la sortida del sol des del Comunidor de Sant Esteve, i ho ha aconseguit. La vall apareixia com un mar de boira, i les muntanyes començaven a acolorir-se. Sant Esteve, doncs, ha estat el punt de partida d’una excursió planera i cap avall.
Ens trobàvem al cor del Montseny, com expressava en Francesc. La vall interior del Montseny és tranquil·la i molt agradable. No li cal res d’espectacular, sinó que es val per ella mateixa. M’han agradat les esglésies que he pogut veure: Sant Esteve, Santa Magadalena (a la foto) i més lluny la de Fogàs.
Tretze quilòmetres, ens deia en Ramon, els que havíem fet en un matí d’hivern que més aviat semblava primavera enllà. He gaudit del viatge i de les converses que s’anaven alternant amb la parella de torn, cada vegada que fèiem una aturadeta: en Toni em parlava del camí de Santiago, que l’ha fet sol i amb només 21 dies; amb la Dolors parlàvem dels fills; amb Francesc, de l’Escola de Música i de pressupostos municipals; amb en Ramon, de tot; amb en Quim, amb en Manel... També hi ha hagut moments per pensar i reflexionar sobre decisions a prendre.
La fotografia oficial ens l’ha fet un ciclista d’un grup a qui hem hagut de socórrer, perquè una noia necessitava glucosa per refer-se de l’esforç. Si voleu veure fotografies de la passejada, us aconsello que accediu al bloc i a l'àlbum de fotos d’en Ramon, un expert del Montseny.
En Ramon volia ensenyar-nos la sortida del sol des del Comunidor de Sant Esteve, i ho ha aconseguit. La vall apareixia com un mar de boira, i les muntanyes començaven a acolorir-se. Sant Esteve, doncs, ha estat el punt de partida d’una excursió planera i cap avall.
Ens trobàvem al cor del Montseny, com expressava en Francesc. La vall interior del Montseny és tranquil·la i molt agradable. No li cal res d’espectacular, sinó que es val per ella mateixa. M’han agradat les esglésies que he pogut veure: Sant Esteve, Santa Magadalena (a la foto) i més lluny la de Fogàs.
Tretze quilòmetres, ens deia en Ramon, els que havíem fet en un matí d’hivern que més aviat semblava primavera enllà. He gaudit del viatge i de les converses que s’anaven alternant amb la parella de torn, cada vegada que fèiem una aturadeta: en Toni em parlava del camí de Santiago, que l’ha fet sol i amb només 21 dies; amb la Dolors parlàvem dels fills; amb Francesc, de l’Escola de Música i de pressupostos municipals; amb en Ramon, de tot; amb en Quim, amb en Manel... També hi ha hagut moments per pensar i reflexionar sobre decisions a prendre.
La fotografia oficial ens l’ha fet un ciclista d’un grup a qui hem hagut de socórrer, perquè una noia necessitava glucosa per refer-se de l’esforç. Si voleu veure fotografies de la passejada, us aconsello que accediu al bloc i a l'àlbum de fotos d’en Ramon, un expert del Montseny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada