Arenys Sostenible es desfà

Més o menys d’aquesta manera titulava Ràdio Arenys, al seu web, la notícia sobre la dissolució de l’entitat “Arenys Sostenible”. Segons s’ha pogut veure aquest cap de setmana per Arenys, l’entitat ha penjat una esquela on es llegeix:

“Ha mort ecològicament a Arenys de Mar el diumenge 31 de desembre de 2006 a causa de la constant especulació i abusos dels polítics i dels 'urbanistes', i del silenci i de la passivitat insostenible d'una gran part dels vilatans. Les exèquies es faran el dia dels nassos si el temps i l'autoritat ho permeten.”

Tinc ganes de parlar amb els amics que formen o formaven part de l’entitat, perquè m’expliquin una mica més com ha anat tot plegat. S’ha de dir que la seva feina, agradés més o menys, era de formiga, poc gratificant i de resultats difícils d’observar, però us haig de dir que molts arenyencs hem après de persones com la Carme Buixalleu, per dir un nom.
Diuen que la feina de polític és desagraïda i mal retribuïda. Hi estic molt d’acord, i la solució no és clara, encara que puguem aportar idees, però la feina de les entitats sense afany de lucre, que no es dediquen només a organitzar festes, encara és més desagraïda i gens retribuïda. A més, quan la seva feina és profitosa i engrescadora, es troben amb moltes traves, fins i tot dels mateixos polítics, que malfien de la seva intencionalitat, com si caiguessin en un mar de gelosia. No sempre és així.
Tal com he dit abans, desconec els motius i per tant no puc fer cap valoració dels fets, però m’agrada deixar constància del treball que durant uns quants anys la gent d’Arenys Sostenible han anat desenvolupant, a contracorrent de la força de la inèrcia dels esdeveniments, amb errors, però també encerts. Tenia entès que durant el llarg viatge d’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística d’Arenys (POUM), l’entitat s’havia reunit en més d’una ocasió amb els grups polítics i, a més, havia aportat coneixements i suggeriments. Em sorprèn que a la seva esquela parlin de “constant especulació i abusos dels polítics...”, i entenc més l’afegit “...i del silenci i de la passivitat insostenible d’una gran part dels vilatans.”
Els hi ho diré personalment, però voldria deixar-ne constància en el meu bloc, que no deixin de treballar per Arenys, sobretot ara que hi haurà exposat el POUM, sinó que l’estudiïn i, si fa el cas, presentin les al·legacions oportunes per aconseguir un Pla més sostenible. Tot i que pugui entendre tots els seus arguments, penso que ara no és el millor moment de plegar, sinó que ara és el moment que més els necessitem, perquè ens expliquin què s’està fent malament, segons el seu parer i coneixements, i els puguem ajudar per millorar allò que encara és millorable.
Tots podem aprendre’n una lliçó, i avui ens ho han dit bastant clar: som passius, pocs participatius, i jo hi afegiria que sovint ens limitem a reaccionar quan una cosa no ens agrada, sempre i quan no ens comporti massa feina ni temps.
Aquests dies hi ha tres projectes a exposició pública: el Pressupost 2007, el POUM, i el Pla Especial del Port. No val a badar!