Reflexions a partir de l'Audiència

Ahir us parlava de l’Audiència Pública del mateix vespre, i us deia que la sessió havia estat positiva, però també afegia que això no eren pressupostos participatius, i que tampoc es veia una voluntat política de dur-los a terme. Estic convençut que encara haurem d’exigir-ho molt temps, a no ser que el mes de maig hi hagi canvi de protagonistes i els nous ho tinguin molt clar (siguin del partit que siguin).

Deia, però, que havia estat positiu perquè es varen plantejar unes reflexions i uns dubtes, que no acostuma a passar, i en canvi és important que es faci. Va quedar clar que tenim un pressupost esquifit, per no dir ridícul, si tenim en compte els serveis que es presten a la vila. L’alcalde ho deia: el municipi té un bomber a sou; disposa d’una residència geriàtrica; té escola taller, escola de música i escola bressol; té un teatre, una emissora de ràdio... No és estrany doncs que per algun lloc “peti”.
A tot això hi afegiria que Arenys no té, amb prou feines, indústria; s’està perdent el comerç; la plaça del mercat és cada vegada més pobre; només ens queden oficines bancàries i immobiliàries; no s’ha treballat suficientment cap model de turisme, i hem deixat degradar el patrimoni arquitectònic, i la mateixa imatge de la vila. En això tots som culpables, uns més que d’altres, per la responsabilitat assumida, i no s’hi val fer la víctima ni esquivar el mort.
L’alcalde, ho escrivia ahir, ens va posar deures; ens va demanar que féssim aportacions concretes per al pressupost d’inversions de 2007, i també a les Ordenances Fiscals, però jo els demanaria uns altres deures, que no han de ser excessivament difícils de complir. A l’alcalde i al govern municipal, els demanaria un compromís a comptar més amb nosaltres; a motivar-nos per participar de la vida pública; a treballar junts per buscar el model de vila que volem per Arenys, abans no sigui massa tard.
Passen les diferents legislatures, amb alternança política. Cadascú hi aporta la seva part, però ens falta una definició clara i consensuada de l’Arenys que volem. Ho deia no fa massa temps, parlant del Pla d’Acció Cultural que havia d’analitzar el futur del nostre poble en matèria cultural. Han passat vint mesos i el més calent a l’aigüera. En aquesta legislatura s’han creat un parell de Comissions Sectorials de Participació, una d’elles prou important i relacionada amb el tema que tracto, com és el Consell de Promoció Econòmica que, si no m’han enredat, encara no s’ha reunit mai. Es va fer un procés participatiu molt accidentat, sobre l’ús que es volia donar a l’edifici Xifré, i no n’hem sentit a parlar més. Es parla de Pla d’Equipaments i la impressió que tenim els vilatans és que no s’hi està treballant. Hauran passat quatre anys, manant qui hagi manat, m’és igual, i haurem perdut oportunitats per avançar com a poble.
Observem atònits com municipis veïns més petits que el nostre, es mantenen molt més dinàmics i efectius. Per què ells poden i nosaltres no? ¿Com voleu que la gent del nostre poble es motivi quan, per exemple, es fa un gran debat sobre la Torre dels Encantats, i amb poc temps passa a l’oblit, perquè ni oposició ni govern no en parlen més? No comento el Pla General, perquè dono per suposat que va avançant, després de sis, set, vuit anys..., però què sabem del Pla especial del Port? I del Pla especial (no recordo com s’anomena) del Nucli Antic? I de l’Auditoria Mediambiental que es va realitzar a finals de la legislatura passada?
Aquests són els deures que poso als actuals governants i també als que aspirin a fer-ho a partir del mes de maig. “Que es posin les piles!” – com diria un jove, que no és el meu cas – Que treballin a fons però amb resultats –em torna a venir a la memòria l’anècdota d’en Salvador Cardús, a la seva conferència al Col·legi La Presantació: si a més de no donar resultats s’hi esforça, la cosa està magra –
Un dels dubtes dels quals us parlava al començament, és si ens podem permetre tants serveis públics amb una capacitat pressupostària tant petita. Si han de ser públics. O també si no seria hora que s’apliquessin “contribucions especials” a l’hora d’urbanitzar carrers, perquè sense aquesta figura impositiva, no es poden arranjar carrers, i tenim el poble com tenim.
Imaginació i lideratge polític són dues qualitats que en aquests moments ens manquen, i potser fóra hora de començar-hi a pensar. Serà el VIA la solució? Seran els partits polítics renovats, els que canviaran la manera d’actuar? Ho podrem fer tots plegats?