Avui és el darrer dia per fer campanya electoral abans de les eleccions de dimecres. El que jo pugui dir no sé si s’ha d’interpretar com propaganda o no, però en tot cas i perquè no sigui dit, en parlo avui i tots contents.
Penso que dimecres seria convenient que tots anéssim a votar, i no ens quedéssim a casa. Considero que és un exercici democràtic, un dret, però també un deure social. Estiguem o no d’acord amb el sistema de democràcia representativa; ens agradin més o menys els caps de llista que opten a presidir el govern català; ens considerem més o menys apartats del joc polític que utilitzen els partits catalans... és bo que fem sentir la nostra veu.
A tota la gent que voldria manifestar el seu descontentament, els convidaria a votar en blanc, perquè és la millor manera de demostrar el desacord. Quedar-se a casa pot interpretar-se com un signe de mandra i poc interès per la col·lectivitat. Els que voldrien una altra manera de fer política i no estan d’acord amb la forma actual, han de dir-ho a partir del vot i no pas deixant de presentar-se a les urnes.
Molts estem cansats dels grans eslògans electorals, i ens agradaria més, veure tocar de peus a terra. Molts defugim els mítings electorals on només hi ha promeses, i preferiríem observar resultats. A molts ens molesta la demagògia, però cada dia n’hi ha més. A nosaltres, els que procurem ser el més objectiu possible, ens agradaria notar sensibilitat i honestedat en les paraules dels aspirants a presidir la Generalitat de Catalunya.
Fa tres anys es va produir una alternança en el govern català, mal vista per la gent que durant 23 anys havien governat Catalunya, amb més o menys encert. Des del primer dia vaig pensar que era bona l’alternança, per depurar tots aquells vicis que la rutina aixopluga. Després han vingut tres anys, on la feina ben feta ha quedat en segon terme, per interès de l’oposició i l’afany de protagonisme dels partits governants.
Penso que valdria la pena continuar en la línia política de defensa dels menys afavorits i avançar en polítiques socials. No seria bo per al país fer marxa enrere. No em preocupa tant el nom dels protagonistes d’aquesta nova etapa política, com el camí que prengui la política a seguir. M’agradaria pensar que el proper president de la Generalitat i el seu govern, defensarà els interessos de la nació catalana i els de tots els seus ciutadans, sobretot els dels més febles.
També voldria un govern fort, capaç de liderar el projecte polític de Catalunya, enfrontant-se a totes les adversitats, amb la cara ben alta i orgullosa, però també amb humilitat. Per governar s’ha de ser humil i això és difícil de trobar entre la classe política. Ser humil no vol dir ser feble, sinó reconèixer les pròpies limitacions, pensar que els altres també poden tenir raó, però defensar amb força a través del diàleg, la voluntat del poble a qui es serveix.
No us diré a qui heu de votar, perquè ja sou prou grans, però sí que m’agradaria que votéssiu, i ho féssiu en clau catalanista i de progrés social, i sobretot que voteu.
Penso que dimecres seria convenient que tots anéssim a votar, i no ens quedéssim a casa. Considero que és un exercici democràtic, un dret, però també un deure social. Estiguem o no d’acord amb el sistema de democràcia representativa; ens agradin més o menys els caps de llista que opten a presidir el govern català; ens considerem més o menys apartats del joc polític que utilitzen els partits catalans... és bo que fem sentir la nostra veu.
A tota la gent que voldria manifestar el seu descontentament, els convidaria a votar en blanc, perquè és la millor manera de demostrar el desacord. Quedar-se a casa pot interpretar-se com un signe de mandra i poc interès per la col·lectivitat. Els que voldrien una altra manera de fer política i no estan d’acord amb la forma actual, han de dir-ho a partir del vot i no pas deixant de presentar-se a les urnes.
Molts estem cansats dels grans eslògans electorals, i ens agradaria més, veure tocar de peus a terra. Molts defugim els mítings electorals on només hi ha promeses, i preferiríem observar resultats. A molts ens molesta la demagògia, però cada dia n’hi ha més. A nosaltres, els que procurem ser el més objectiu possible, ens agradaria notar sensibilitat i honestedat en les paraules dels aspirants a presidir la Generalitat de Catalunya.
Fa tres anys es va produir una alternança en el govern català, mal vista per la gent que durant 23 anys havien governat Catalunya, amb més o menys encert. Des del primer dia vaig pensar que era bona l’alternança, per depurar tots aquells vicis que la rutina aixopluga. Després han vingut tres anys, on la feina ben feta ha quedat en segon terme, per interès de l’oposició i l’afany de protagonisme dels partits governants.
Penso que valdria la pena continuar en la línia política de defensa dels menys afavorits i avançar en polítiques socials. No seria bo per al país fer marxa enrere. No em preocupa tant el nom dels protagonistes d’aquesta nova etapa política, com el camí que prengui la política a seguir. M’agradaria pensar que el proper president de la Generalitat i el seu govern, defensarà els interessos de la nació catalana i els de tots els seus ciutadans, sobretot els dels més febles.
També voldria un govern fort, capaç de liderar el projecte polític de Catalunya, enfrontant-se a totes les adversitats, amb la cara ben alta i orgullosa, però també amb humilitat. Per governar s’ha de ser humil i això és difícil de trobar entre la classe política. Ser humil no vol dir ser feble, sinó reconèixer les pròpies limitacions, pensar que els altres també poden tenir raó, però defensar amb força a través del diàleg, la voluntat del poble a qui es serveix.
No us diré a qui heu de votar, perquè ja sou prou grans, però sí que m’agradaria que votéssiu, i ho féssiu en clau catalanista i de progrés social, i sobretot que voteu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada