Déu me’n guardi de criticar-ho, però “quan fou mort el combregaren”. Ara hi ha una revifalla sobiranista, sobretot a internet i més concretament al món de weblog. Això no vol dir que l’impacte al carrer sigui gran, ja que el percentatge de gent enganxada a internet, tot i haver crescut, és baix. Ens passa sempre: quan pinten bastos aixequem la veu, abans, però, hem viscut adormits una bona pila d’anys i més profundament durant el tràmit estatutari.
El sobiranista arenyenc, de qui n'ha fet ressò en Saül Gordillo, ha començat una segona fase reivindicativa, que de ben segur s’hi apuntarà gent. També ha nascut una plataforma sobiranista “Sobirania i progrés”, amb un líder emblemàtic del món de la televisió. Aquestes llanternades, però, no tenen prou força per engrescar el gruix dels ciutadans, i de la mateixa manera que arriben, se’n van. A més, la rèplica ha estat prou clara i m’atreviria a dir, més efectiva: Ciutadans Partit de la ciutadania, si més no els ha donat ales.
Cap de les dues posicions tindrà un resultat electoral significatiu, perquè els catalans ja estem contents amb el que tenim, no fos cas que encara ho perdéssim. La nostra història té molts moments foscos i les alegries duren ben poc. Ciutadans Partit de la ciutadania no és res més que una companyia de marionetes, a les mans del gran bufó. Les reivindicacions nacionalistes, s’enfronten una vegada sí i una altra també, amb el pactisme, normalment a la baixa. Al final, tot s’acaba adormint a l’espera d’una millor ocasió.
Però... si aconseguíssim una ciutadania motivada, amb ganes de treballar i apostar per un més gran protagonisme en tots els aspectes, seríem capaços de canviar moltes coses no només el vot , sinó també la manera d'actuar dels nostres polítics. Endavant doncs, amb la participació, però tinguem els ulls ben alertes i, si pot ser, abans de rebre les patacades.
El sobiranista arenyenc, de qui n'ha fet ressò en Saül Gordillo, ha començat una segona fase reivindicativa, que de ben segur s’hi apuntarà gent. També ha nascut una plataforma sobiranista “Sobirania i progrés”, amb un líder emblemàtic del món de la televisió. Aquestes llanternades, però, no tenen prou força per engrescar el gruix dels ciutadans, i de la mateixa manera que arriben, se’n van. A més, la rèplica ha estat prou clara i m’atreviria a dir, més efectiva: Ciutadans Partit de la ciutadania, si més no els ha donat ales.
Cap de les dues posicions tindrà un resultat electoral significatiu, perquè els catalans ja estem contents amb el que tenim, no fos cas que encara ho perdéssim. La nostra història té molts moments foscos i les alegries duren ben poc. Ciutadans Partit de la ciutadania no és res més que una companyia de marionetes, a les mans del gran bufó. Les reivindicacions nacionalistes, s’enfronten una vegada sí i una altra també, amb el pactisme, normalment a la baixa. Al final, tot s’acaba adormint a l’espera d’una millor ocasió.
Però... si aconseguíssim una ciutadania motivada, amb ganes de treballar i apostar per un més gran protagonisme en tots els aspectes, seríem capaços de canviar moltes coses no només el vot , sinó també la manera d'actuar dels nostres polítics. Endavant doncs, amb la participació, però tinguem els ulls ben alertes i, si pot ser, abans de rebre les patacades.
2 comentaris:
Xavier, aquest cop no acabo d'entendre el teu article. No sé qui és el mort, no sé què et guardes de criticar ni entenc el títol que has triat. Qui i per què es desperta tard i malament? Seria possible que amb un nou article ho detallessis una mica? Gràcies.
Si és Sinera, el mort és l'Espriu...és que no enteneu res, home.
Publica un comentari a l'entrada