Vespres digitals a la Biblioplatja

Tothom ho diu i jo també: fa calor!

Avui potser que s’hagi solucionat el problema de l’aparell d’aire condicionat de la feina. Bé, la solució és que dels dos aparells n’han desconnectat un que no funcionava bé i tot fa pensar que demà, amb un sol aparell, podrem aguantar millor la calor. A casa, com que les parets són gruixudes, s’hi està més bé, però al carrer... Sóc home d’hivern, pluja i fred (i boira).
Ahir dimarts varen començar els “vespres digitals” que organitza arenys.org en col·laboració de la Biblioteca de la vila, a la Biblioplatja. Jo, no sé per què, però vaig llegir “nosequè a la fresca” i vaig decidir anar-hi. Si hi hagués pensat una mica més m’hauria adonat que a 2/4 de 8 de la tarda (2/4 de 6 de l’hora solar) no hi ha fresca enlloc. És clar que vespre tampoc ho era. El cas és que hi vaig anar i ben assegut i a l’ombra s’estava força bé, sobretot si ho comparava amb el matí a la feina.
La xerrada anava destinada a joves més grans de cinquanta anys. És per això que no hi podia desentonar, encara que la majoria dels assistents eren de l’Esplai de la gent gran i de l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran.
L'acte consistia en la presentació del llibre de Mercè Molist, Ciber@avis, a càrrec de la seva autora, arropada per l’editorial i la llibreria El Setciències que hi tenia la paradeta. La Mercè va venir amb ganes d'animar els avis a enganxar-se a internet, i ho feia tot fullejant el llibre sense cap ordre concret. Va comentar que aquesta era una de les gràcies del llibre: no calia seguir l’ordre de pàgines, sinó que al llarg del llibre es podien anar trobant consells i recomanacions per navegar per internet.
Durant tota la xerrada va anar fent afirmacions i comentaris, alguns de ben curiosos. Quant a l’edat va dir que la franja més decantada d’internet era la generació entre quaranta i cinquanta anys. Els més joves hi entraven fàcilment i els més grans, gràcies a entitats i casals, o bé per algun fet puntual, s’atrevien a entrar-hi.
Precisament, va recomanar de buscar un motiu que enganxi: escriure la filla que viu a l'estranger; veure les fotografies dels nets que no viuen al mateix municipi... Tothom podia trobar algun motiu que el portés a navegar per internet i utilitzar el correu electrònic.
Al final, uns quants dels assistents varen fer els seus comentaris i també les preguntes sobre dubtes o situacions en què s’havien troba. Va ser una xerrada gens acadèmica però molt amena. Varen comprar-hi el llibre i la Mercè els hi va dedicar.
No em puc oblidar de la presentació que va fer en Rafa, de la Mercè. En Rafa sempre diu que no se li dóna això de parlar en públic, però és una arma d’autodefensa que podria prescindir-ne perfectament, ja que és divertit sentir-lo a parlar, i a més no parla per parlar.
A la Mercè la va afalagar molt, i la va nomenar mare del sense fils d’Arenys de Mar, sense que ella ho sabés. A la vida real en tot cas li passa al pare, però a internet tot és tan virtual que res és impossible.
Dimarts vinent continuen els vespres digitals. Ja m’ho he anotat a la meva agenda.