Més transparència i participació pública

Pocs dies abans del referèndum de l’Estatut vaig rebre un correu electrònic que començava dient: “Som un grup de ciutadans i ciutadanes independents sense adscripció política, i estem convidant les persones i els moviments socials catalans a enviar-nos propostes per elaborar, de cara a les eleccions autonòmiques catalanes d’aquesta tardor de 2006, un PROGRAMA ELECTORAL NO PARTIDISTA que reuneixi sense retallades ni interessos particulars, solucions fonamentals a les necessitats socials en temes com l’atur, l’habitatge, la pobresa, les desigualtats, l’educació, els drets humans, el medi ambient i molts d’altres...”.
L’escrit continuava dient que un cop enllestit aquest programa de caràcter social i no partidista, “...farem una recollida de signatures per demanar als futurs votants que, tot signant aquesta campanya, es comprometin a votar a qualsevol partit polític que accepti introduir, com a mesures de govern, conjuntament: el programa electoral mencionat i un mecanisme de revocació automàtica en cas que no el compleixin.” Es tracta doncs d’acceptar, per una banda, la revocació automàtica a mig mandat, per incompliment del programa electoral i al mateix temps, l’acceptació d’incloure programes electorals ciutadans dels quals la iniciativa no sorgeix ni tan sols dels propis partits polítics.
Us haig de dir que d’entrada ho vaig trobar estrany i fins i tot una mica dubtós, però amb ganes de descobrir què hi havia al darrera. La sort era que l’escrit venia acompanyat de diferents vincles a documents i pàgines explicatives del moviment. Vaig observar que el moviment s’havia gestat els primers mesos de l’any, tenia referents a altres països europeus, i pretenia aconseguir la proposta de programa per a primers d’aquest mes de juliol.
Em vaig fixar en el concepte de la clàusula de revocació automàtica: “o compliu o marxeu” i m’adonava que certament el nostre sistema de democràcia representativa té mancances en l’anàlisi de resultats. En una campanya electoral es confeccionen programes d’actuació que es converteixen en promeses i que no sempre es compleixen, però a més, la ciutadania les oblida i no en demana responsabilitats. Vaig pensar doncs que un sistema que es fixi en aquestes promeses i estableixi un mecanisme de seguiment fins a l’extrem d’exigir una clàusula de revocació automàtica per incompliment, era una bona forma de millorar la transparència de la gestió pública i en certa manera un pas més cap al model de democràcia participativa.
Accepto que la idea ratlla una mica la utopia, perquè parteix d’una predisposició de la ciutadania que no sempre es produeix, però sempre he cregut que gràcies a les utopies el món avança i per tant no ens han de frenar les ganes de millorar la convivència i la gestió pública de la nostra societat.
Tothom s’estranyaria que una empresa privada no analitzés els resultats i no demanés comptes als responsables d’una mala gestió o incompliment del programa establert. Això també hauria de succeir a l’administració pública i, malauradament, passa molt poc sovint. En primer lloc perquè la majoria de governs, el d’Arenys n’és un exemple, es limiten a fer promeses electorals cada quatre anys i després fan el que poden i poca cosa més. Hi ha governs que confeccionen un programa d’actuació a quatre anys, revisable anualment, i estableixen uns indicadors que serveixen per valorar el grau de compliment de cadascuna de les accions i projectes del programa global. Aquesta és una reivindicació que vaig fent any rere any però el govern municipal de CIU i PP, no està per la feina.
També és cert que, al marge de coalicions i repartiments de càrrecs, no tots els governants donen la talla o estan suficientment motivats per liderar un programa de govern. És per això que la clàusula de revocació automàtica, aplicada a cadascun dels membres d’un Consistori o Equip de Govern, seria una bona solució per treure de la primera línia aquelles persones que, per la raó que sigui, no segueixen el programa fixat.
Desconec el resultat de la iniciativa que us comento però m’agradaria pensar que tot allò que busqui una millora de la responsabilitat pública i a més treballi per augmentar el grau de compromís i participació de la ciutadania es mereix que es tingui en compte i, si sembla oportú, es posi a la pràctica.
Si esteu interessats en llegir més sobre aquest tema, us aconsello que accediu a la seva pàgina i podreu informar-vos d’iniciatives a altres països, i valorar si ho considereu interessant o us sembla que ja anem bé amb el que tenim.
Som a ple estiu i alguns de vosaltres ja gaudiu de les vacances. No fa massa dies vàrem enllestir el tema de l’Estatut i la majoria ha quedat prou cansada com perquè ara jo us animi a pensar en més eleccions. Tot i així, potser seria interessant que, en algun moment del dia, o en motiu d’una trobada amb amics i coneguts, entréssiu a parlar de la revocació automàtica i valoréssiu l’oportunitat de defensar-la de cara les eleccions al Parlament de Catalunya, d’aquesta tardor, o les eleccions municipals del mes de maig 2006. La vostra decisió és important i pot hipotecar el futur del nostre país i de la nostra vila, o col·laborar a que es facin millor les coses. És simplement qüestió de responsabilitat.

Article publicat a la revista l'Ametlla d'Arenys, aquest mes de juliol