Els que vàrem votar per correu també podem aprofitar la jornada per reflexionar. En el nostre cas haurem de pensar si realment hem votat el partit polític que es mereixia el nostre vot i si aquesta opció podrà beneficiar la situació política del nostre país, després de tants mesos de no govern, de no avançar, de trobar-nos encallats.
Jo hi he pensat i he arribat a la conclusió que partint de la base que sempre he volgut votar, l'opció escollida és la que més s'avé en la meva manera de pensar, encara que no hi combregui totalment i que potser en moments claus prendria altres decisions. No és fàcil, i això ha de servir per reflexionar que en política dos i dos no sempre són quatre.
Del que dubto més és si l'opció escollida és la millor per desencallar la situació en què ens trobem. No serà fàcil. Realment hi ha dos blocs molt enquistats, amb un equilibri de forces que ho fa tot poc operatiu. Els independentistes necessiten sumar majoria absoluta per no quedar despenjats i perdre tot el que hagin pogut guanyar durant aquests darrers deu anys. Els constitucionalistes volen evitar una nova victòria dels independentistes, però cadascun va per la seva banda, amb dificultats per poder sumar, a no ser que els resultats els siguin molt favorables.
Aquest equilibri entre els dos blocs, podria fer que tornés a entrar en joc els blocs de dreta i esquerra i hauria estat una possibilitat de trencar l'anquilosament i sortir de l'atzucac, però la signatura del pacte dels independentistes per no sumar amb el PSC ho fa inviable, a no ser que aquest pacte es trenqui, la qual cosa també els posaria en evidència.
Caldrà esperar vint-i-quatre hores per veure quins són els resultats i quins pactes són possibles per formar un nou govern, amb la por al cos que no haguem de repetir les eleccions més aviat del compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada