Avui llegint la premsa no he detectat cap notícia especial que pogués referir-m'hi en el meu post diari, més enllà de la campanya electoral i els diferents debats que tenen lloc i que jo no segueixo. Un d'ells ahir a la televisió espanyola a Catalunya, que tenia com al·licient la llengua que utilitzarien els diferents ponents. Una vegada més la llengua serveix de polèmica i no de vehicle d'entesa.
Paral·lelament a la campanya electoral hi ha l'ordre d'ingrés a presó del raper Pablo Hasél, que tot i que se'n parla, no se'n parla prou i queda ofuscat per les notícies de les eleccions del 14f. Realment és vergonyós que en plena democràcia s'actuï com en una dictadura on la llibertat d'expressió no existeix i es castiga amb presó.
Llegia la paradoxa que explicava el mateix Lluís Llach, que no va anar a la presó en temps de Franco i sí que hi haurà d'anar Pablo Hasél en democràcia. Esclar que això mateix demostra quin és el nivell de democràcia i què en podem esperar.
Perquè no se'l pot acusar de mentider, perquè allò que diu no s'ho inventa, és de domini públic. Si el rei emèrit no és jutjat no és perquè no hi hagi motius, sinó perquè l'empara la Constitució quan el fa inviolable. Se'l vol empresonar per dir allò que molts sabem perquè n'hi ha constància. I entretant hi ha una colla de partits polítics que es barallen i discuteixen per governar un entorn gens democràtic. Quina paradoxa!
Vivim en un sistema polític on poden votar uns governants que es veuen frenats per un poder d'Estat que no és democràtic, amb un Poder judicial corrupte, que utilitzin el seu poder per impartir injustícia, per salvar els de sempre i no deixar que les regles del joc democràtic facin el seu curs. Ho tenim molt complicat i el futur és molt fosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada