C's, pressionats pel PP i també el PSC, està fent números per veure si poden aconseguir la presidència del Parlament. Tot passa per obtenir el suport dels comuns i que els independentistes tinguin baixes amb els diputats exiliats i els empresonats.
Tot fa pensar que aquesta presidència es quedarà en mans dels independentistes perquè se'm faria estrany que els comuns donessin suport a Inés Arrimadas. Ja han perdut molta credibilitat i molta més cauria si fos el cas. No és tant pel fet independentista, sinó pel component d'extrema dreta que traspua del partit taronja.
Quant als independentistes seria bo que tinguessin seny i anessin a lo pràctic. Ja sé que els simbolismes són importants, també en política, però ningú en aquest món és imprescindible i per tant s'ha de prioritzar la feina de la majoria. Si hi ha diputats que ho poden tenir difícil o impossible poder participar als plens del Parlament, caldria pensar en els seus substituts per ocupar els seus llocs, i d'aquesta manera tirar endavant amb el programa defensat, i buscar la manera de compensar el sacrifici dels exiliats i empresonats, que hi són per culpa de molts de nosaltres.
Estem a l'espera de què passa amb Junqueras, després de les declaracions d'avui, i també del que pugui passar dijous vinent amb els altres presos. La decisió que prenguin els magistrats podrà ajudar a decidir l'opció a prendre, però no podem estar més temps amb els dubtes sobre el nostre futur. La ciutadania ha respost més del que es podia imaginar, però no poden abusar-ne gaire més temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada