L'alternança política no és novetat a Espanya, sinó que ha tingut lloc des de la reinstauració de la democràcia, després dels quaranta anys de dictadura. El PP i el PSOE han alternat el govern en les darreres legislatures quan han quedat ells dos com els grans partits espanyols, malgrat que darrerament varen aparèixer dos nous partits amb la pretensió d'acabar amb el bipartidisme. Ho hauran aconseguit?
Aquesta és la pregunta que ens fèiem no fa tant, i que novament ens haurem de plantejar. Els resultats de C's a les eleccions catalanes han rellançat el partit que semblava que s'havia convertit en una simple falca del PP. Ara ja hi ha qui diu que han superat el mestre i el podrien fins i tot avançar en unes hipotètiques eleccions generals.
Quant a Podemos, ja es va poder veure que en la segona oportunitat la seva força havia anat de baixa, i en aquests moments, amb la recuperació del timó del PSOE per part de Pedro Sánchez i els molts problemes interns del partit, sumats els resultats a Catalunya, les previsions són que vagin encara més a la baixa.
Algú podria pensar que el futur d'Espanya tornarà a estar en mans de dos partits, on C's substituiria el PP. A mi, però, se'm fa molt difícil de veure. El PP està molt ben arrelat a l'Estat, amb molts militants i simpatitzants beneficiats amb càrrecs, i això fa que el canvi no sigui fàcil. L'única possibilitat passaria per un canvi de cromos total, és a dir, que es produïssin baixes a les files del PP per passar a formar part de C's, o el que seria el mateix, substituir Rajoy per Rivera.
Un canvi de partit en el govern provoca una moguda important de persones que viuen de la política i que han de córrer a buscar alternatives a la seva situació per evitar quedar despenjats de feina i sou. Aquests canvis, per mantenir la coherència, no són senzills, encara que també és veritat que en política la coherència no és una virtut que es practiqui gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada