Vivim en una contradicció constant, la qual cosa no
seria negatiu si en fóssim conscients, però el problema sovint ve perquè no ens
n'adonem. Quan analitzem els partits polítics, que en sabem molt, critiquem la
crisi en què es troben la majoria d'ells i envegem la integritat d'altres. Això
no sempre va així, és a dir, no sempre qui està en crisi és qui ho té més
magre, a no ser que es tracti d'una crisi permanent.
El PP, encara que ha patit els seus moments, es pot
considerar un partit polític força íntegre amb una devoció gran al seu líder,
tot i que no sempre ha estat així. La resta de partits, en general, han
trontollat més i actualment estan en crisi.
La crisi l'hem d'interpretar com una oportunitat, a
no ser, com deia abans, que sigui una crisi perenne, o bé de futur incert. Les
crisis dels partits polítics estan en sintonia amb la societat en general. Una
de les crítiques que reben avui els polítics és la de la manca de
representativitat i el seu poc interès en la participació de la ciutadania, més
enllà de les votacions de cada quatre anys.
Ens adonem també que molts problemes actuals de
dins dels partits giren al voltant del lideratge. Passa al PSOE i en menor mesura també a Podemos. La crisi dels partits polítics, però no acaba només aquí. Hi ha qui té problemes de base importants. Com en tota crisi, si es condueix bé pot ser un revulsiu per
al partit polític. Es tracta de dialogar i deixar molt clar quins són els
objectius, més enllà de guanyar les eleccions.
Per tot això crec que, al marge de la dependència
del PDECAT a l’èxit o fracàs del procés, de la crisi d'identitat de C's, vistos els resultats electorals i el poc cas que el PP li fa, o del ser o no ser d'ICV i EUIA, la crisi del PSOE és més profunda que
no pas la que pugui patir Podemos, perquè han posat en dubte els seus objectius
i han gairebé trencat el seu lligam amb la militància, o amb bona part d'ella.
No és fàcil que amb un cop de puny sobre la taula la
maquinària comenci a treballar de manera conjunta, si més no en els partits
d’esquerra, i és per això que mentre estiguem parlant de problemes de
lideratge, el partit se’n ressentirà. És l’essència i els grans objectius el
que pot unir la militància per treballar plegats per aconseguir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada